Solucions per al canvi climàtic

“No és el llenguatge dels pintors, sinó el llenguatge de la natura el que cal escoltar, el sentiment per les coses mateixes, perquè la realitat és més important que el sentiment per les imatges”. Vincent Van Gogh.

Per tant, què ens diu la realitat? Que no hi ha vint mil camins per fer front a l’emergència climàtica. Només aquestes solucions són el camí. Electrificar-ho tot. Aconseguir tota l’energia necessària generant-la amb biomassa, geotèrmia, solar, eòlica, hidràulica i la resta de fonts renovables. Construir xarxes elèctriques interconnectades a escala continental. Augmentar l’emmagatzematge hidràulic. Promoure l’eco-agricultura i l’agroecologia de proximitat. Plantar arbres i més arbres. Milers de milions, de totes les espècies, arreu del planeta. Taxar les emissions. Posar fi a la producció de carbó i carburants. Suprimir les subvencions públiques als combustibles fòssils. Totes aquestes solucions són regeneradores de l’equilibri natural del planeta. Totes són un agraïment per a la nostra germana Mare Terra, la qual ens sustenta i ens governa. Perquè és inadmissible que no s’actuï immediatament contra la més perillosa amenaça per a la raça humana. No pot ser que, sabent que aquestes mesures s’acabaran prenent, no es prenguin ara mateix. Això fa que no sigui tolerable l’immobilisme de les institucions. Per exemple, quan aquesta setmana es produeixin anomalies de calor impressionants, de 20ºC + per sobre de la mitjana, a tot Groenlàndia. Com també és acollonant que no es faci res quan demà mateix a l’Àfrica estaran ben fresquets i nosaltres ben rostits. Hem canviat de continent i no ens ho han dit? Vist que ja no es fa cas ni del que diuen els científics, gent que sempre es mantenen en els fets, sense a priori, caldria buscar una mesura per progressar cap a una nova civilització. Una mesura que estigui a l’abast de tothom. Si més no de la gran majoria, la que surt de casa per guanyar-se les gar-rofes, mentre observen astorats les conseqüències en les seves vides del canvi climàtic. L’única mesura que tenen a l’abast és la desobediència civil. Això és, el refús actiu d’una persona o un grup de gent d’obeir certes lleis, demandes i ordres d’un govern, de manera no-violenta.