La construcció i el clima

Els experts consideren que el sector de la construcció és una activitat contaminant, consumidora de molts recursos naturals i responsable del 40% de les emissions d’efecte hivernacle. Un estudi de l’Observatori de Sostenibilitat Ambiental de la Universitat Autònoma de Madrid afirma que, per cada metre construït destinat a habitatge, s’emeten 441 quilos de diòxid de carboni a l’atmosfera. Han estimat que la construcció d’una promoció residencial de 98 habitatges i 15.500 metres quadrats comporta una quantitat equivalent a 6.809 tones de CO2 emeses a l’atmosfera, comparable a la d’un automòbil que fa un total 4.400 voltes al diàmetre terrestre. El 70% de les emissions són conseqüència dels processos d’extracció i fabricació d’acer i ciment, mentre que el procés constructiu tan sols genera el 4,4% del total. La frenètica activitat de la construcció provoca, a banda dels efectes sobre el clima, la destrucció dels entorns naturals derivada de la impermeabilització del sòl.

A casa nostra, fa temps que la febre urbanística i la disbauxa de la cimentació del territori estan en el seu màxim apogeu i que els anuncis de noves promocions inunden els mitjans. L’informe econòmic de la Cambra de Comerç destaca que, durant el 2021, el sector de la construcció va liderar l’impuls econòmic amb un ritme d’expansió molt elevat, que donava continuïtat a un període de sis anys d’imparable creixement consecutiu. Bona mostra és que durant els cinc primers mesos del 2021 es van importar materials de construcció per valor de 25 milions d’euros, mentre que en el mateix període del 2022 la xifra ha augmentat a 41 milions.

La recuperació econòmica després de la pandèmia, liderada per la construcció, té uns costos territorials evidents. El negoci del totxo ha esdevingut bona prova de la dita popular de pan para hoy, hambre para mañana. És cert que el fenomen no havia suscitat un debat polític i social al respecte, però ara assistim a un rebuig canalitzat per l’aparició de Concòrdia. El nou grup ha tingut la virtut de portar al debat polític el problema mediambiental que representa seguir amb el mateix model de creixement. La majoria de la població ja és ben conscient que el nostre territori és limitat i, en conseqüència, hem d’assumir que el creixement no pot ser il·limitat.