La utilitat de l'inútil

He tornat a aquest breu i famosíssim Manifest de Nuccio Ordine, professor de literatura a la Universitat de Calàbria i invitat de moltes altres universitats. Un ciutadà universal i un mestre compromès amb la societat global. L’han premiat a Bilbao i m’ha tornat al cap la seva explicació de per què la lletra a precedeix sempre la lletra e: “Chi à è, e chi non à non è.” Clar i rodó: “Qui no ha, no és.” La supremacia del tenir sobre el ser, que ha fet córrer rius de tinta en la filosofia i és a l’origen de l’opció i de la convicció generalitzades que els sabers sense benefici són inútils. Ja fa anys, al col·legi Sant Ermengol, m’havia discutit amb pares que volien que els seus fills i filles escollissin carreres segons el mercat. I aquesta pràctica, ara, va a més. Avui, parlant clar, moltes escoles i universitats, addictes a les pedagogies comercials, s’estan convertint en llocs per aprendre un ofici. Aquest és el clam i la queixa d’Ordine. Els paràmetres internacionals d’educació de l’OCDE, OMC, Banc Mundial... –diu– porten els professors a ser gestors i intermediaris de negocis, i els títols en són la porta per incorporar-se al món del treball. No s’ha d’estudiar solament per adquirir un ofici. La seva tesi és: no és cert que l’única cosa útil sigui estudiar carreres que produeixin beneficis i guanys. Sí, hi estic d’acord. On queden les humanitats i el valor constitutiu de la cultura i l’educació? Què en fem del pensament, la història, la filosofia, la literatura, els clàssics, el llatí i el grec, l’art i la música? Què en fem dels llibres? Què serem sense aquests sabers injustament considerats inútils perquè no produeixen guanys econòmics ni rèdits immediats?

Quin saber més pregon, quan la música ens defineix, el del pianista Lang Lang al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, aquest últim diumenge, polsant el silenci en les Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach! Ja en aquell temps l’ambaixador de Rússia no podia dormir! I en aquells anys barrocs tampoc no ho feia sempre el Comú General de les Valls d’Andorra i per aquesta raó va encarregar a Anton Fiter i Rossell la redacció del Manual Digest. Les Valls van passar a ser neutres. La nostra utilitat de l’inútil.