La bombeta

Se m’ha fos la bombeta de l’escriptori. Dies enrere va començar a fallar de manera intermitent. Tot d’una, com si no arribés prou corrent elèctric, la llum tentinejava, s’esgrogueïa i semblava a punt d’extingir-se, però després d’uns segons d’incertesa que es feien eterns, tot tornava a la normalitat i podia seguir escrivint. He de dir que acostumo a treballar a les sis del matí i el llum de taula és un element indispensable. Sovint em demanen si en aquesta hora em venen les idees: per a mi és el millor moment del dia, estic descansat, no hi ha distraccions i amb un cafè les paraules flueixen de la tupina al teclat. Però no és així des que el flexo aparenta regalar-me els seus darrers rajos. D’ençà que el llum falla, estic encallat. No avanço. O avanço tentinejant, fent i desfent els mateixos paràgrafs. La imaginació ja no s’encén. El llum de l’escriptori ha deixat d’il·luminar el capítol on malvisc des de fa dies. De cop, canviar la bombeta es converteix en una necessitat. Aleshores començo un estrany periple per botigues d’electrodomèstics, ferreteries i comerços de bricolatge. Ensenyo la bombeta, la persona que m’atén l’agafa i la mira amb cara de cirurgià, arrufa el nas, em guaita de reüll i sense dir res va al racó on tenen l’estoc de bombetes. Torna i fa que no amb el cap: “ho sento, d’aquesta mida no en tenim. Tu tens la bi-pin de 55 i només tenim la de 50”. És increïble la varietat i quantitat de bombetes que hi ha avui, i és desesperant que no n’hi hagi cap que vagi bé al meu llum de taula. Sento la pressió d’haver d’escriure malgrat que estic apagat. A les fosques. Les idees ja no flueixen. El flexo cec em contempla amb el seu posat moix. Me’l miro quan intento escriure a la llibreta. Hauré de canviar-lo per una miserable bombeta? Quina situació tan absurda i poc sostenible. Sé que la meva obsessió amb el flexo és irrellevant quan sobre el cel d’Andorra plana el risc de talls de llum i altres restriccions en cas d’emergència energètica. Com ens ho farem? De moment, he de solucionar el problema que em té bloquejat, però per sort albiro una espurna de llum al final del túnel. I si convertís el flexo en metàfora? Si transformés la crisi creativa en article o capítol? Si capgirés el patiment en llum? Literatura.