La inflació castiga els més necessitats

La capacitat de compra dels salaris ha disminuït, malgrat els increments que no han estat suficients per compensar la inflació actual. Hi ha economistes que creuen que un augment dels salaris provocarà més inflació, d’altres pensen que el risc d’una espiral de salaris-preus és nul·la si s’augmenta el salari mínim. Nombrosos experts avisen que, en cas de no prendre mesures, s’aguditzarà la recessió que ja s’albira, i països com Alemanya i Holanda ja han adoptat disposicions de pes en el segment dels salaris més baixos. L’economista Andrea Garnero aconsella millorar el poder de compra dels treballadors més castigats per la inflació i creu que augmentar els salaris d’una quota limitada de treballadors, entre el 5% i el 15%, no té efectes macro importants.

La inflació i la pujada de preus han fet disminuir les vendes dels grans magatzems en la categoria d’alimentació. La Creu Roja alerta que cada cop són menys les persones que poden aportar ajuda al banc d’aliments i preveu dificultats per cobrir les necessitats de les famílies amb pocs recursos de cara a l’hivern; l’organització atén més de 120 famílies i, des de juliol, rep deu altes cada mes. La CEA i els sindicats han abundat a aportar dades sobre la situació dels salaris i l’evolució del seu poder adquisitiu, en el marc dels processos de negociació salarial, amb visions totalment discrepants. Segons les estadístiques del mes de juliol, a Andorra la franja corresponent als salaris situats entre 1.200 i 1.300 euros afectava 2.695 treballadors, el 6,5% del total d’assalariats. Les dades dels ajuts a l’habitatge evidencien que cada any són més els que presenten dificultats per accedir a una vivenda i necessiten el suport de Govern. Un Govern que ha recaptat 34 milions d’euros en el segon trimestre, en concepte d’impost general indirecte (IGI), un 50% més que l’any anterior.

El poder adquisitiu dels salaris ha disminuït i la inflació castiga més durament les classes treballadores, amb especial incidència en els segments més baixos, com famílies amb fills o joves que paguen el lloguer, però no els queden diners per comprar menjar. És una prioritat evitar el malestar social; per als experts, el retrocés del poder adquisitiu i la insuficiència de les xarxes de protecció són el cultiu d’aquest malestar.