Quina hora és?

Aquest any no hem estat prou entretinguts amb els prorussos i els proucraïnesos (es veu que quedem quatre propau); la crisi energètica i el canvi climàtic; els panellets de pinyons o els de xocolata; el “per Tots Sants, capes i mocadors grans” o un innovador “per Tots Sants, ventalls i gelats gegants”; insultar el polític de torn o compadir-lo amb aires de suficiència; l’enraonar dels pares o el garlar dels altres; el paper de vàter per sobre o per sota; en aquest pis toca o no hi toca el sol; la truita de patates amb ceba o sense; el Parkinson o l’Alzheimer, o el paga o plora o el marrameu torra castanyes. I com que necessitem entretenir-nos, hem optat per posar a debat una qüestió que és tan recurrent i avorrida com el sexe dels àngels o l’estupidesa humana: el canvi horari.

Us ben prometo que no ho entenc. M’és absolutament igual l’hora del sol o l’hora en què canten les gallines, si el sol surt primer a Cadaqués perquè puguin estar-se més estona sense fer res o si per la Mare de Déu d’Agost és fosc a les 7 o a les 8 o a tres quarts i mig de quinze. Potser és per això i/o per fotre’m un bon fart de riure, que avui (diumenge 30) m’he fet un tip d’anar preguntant a tothom quina hora és. Hi ha hagut respostes variades i de tots colors, però he de confessar que no totes les que em pensava tenir, començant per aquell “l’hora de passar les putes i els maricons” o “l’hora de passar burros com vostè” que diu que contestaven els habitants de Sant Pol de Mar als viatgers que, protegits dins el tren, feien la pregunteta traient el cap pels finestrons. Hi ha qui m’ha dit que eren tres quarts de quinze i qui ha afirmat que ja eren misses dites; qui m’ha contestat que era, aproximadament, l’hora d’ahir a aquesta hora més vint-i-quatre hores més i qui m’ha respost que era l’hora de l’hivern sense fer ni cas a la calorada estiuenca que ens està eixarreint; qui m’ha assegurat que era l’hora de comptar diners qui en tingui (es veu que encara n’hi ha que en tenen) i qui fins i tot ha afirmat que era un hora menys que ahir, com si ahir a tres quarts de dues no fossin tres quarts de dues.

Ho confesso, com que no toco ni quarts ni hores, no hi he entès absolutament res. Perdoneu-me la insistència, però, algú sap quina hora és?