Cementiri o sala de parts

Una amiga de quasi abans de néixer m’envia una foto de quan anàvem al parvulari amb la senyoreta Vilahur, la mestra que em va ensenyar a fer pals i ganxos, per dir-ho a la manera de Víctor Català. Me la miro, després de més de cinquanta anys, i recito, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: Roser Carol, Anna Roura, Anna M. Mellado, Sussi Saura, ?, Marta Terrats, Marta Xuclà, Carme Pagès, no se li veu la cara, Marta Viñet, M. Rosa Artero, Lluïsa Ruiz, Marta López, Dolors Carmona, ?, Montserrat Vidal, Encarna Díaz, Isidra Méndez, ?, Dolores Cabello, Margarida Nadal, Margarida Agustí, ?, Teresa Gispert, Pilar Viella, M. Rosa Pons, Anna M. Díaz, ?, Carme Oller, M. Carme Brugué, Rosario Prados, ?, Araceli Fernández (que fa molts anys que se’n va anar, en una nit molt fosca), Carmen Arquero, ?, ?, Enriqueta Darnés, Paqui Baixeras i Núria Pérez. Comptant-hi la senyoreta, trenta-una companyes de trenta-nou. Ja m’hauria agradat fer el ple, però…

Ahir, com sempre, tot i que només me n’adono de cent en cinquanta, vaig tornar a enyorar la meva gent que ja no hi és. Coses de la casualitat i de la causalitat. Van passar Tots Sants i el Dia de Difunts i se’m feien presents els pares, els avis, el nebot, en José, les sogres i el déu que les aguantava… Parlàvem del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra i se’m va fer present la bonhomia i la rialla franca d’en Salvador Brasó; comentàvem una reunió d’independentistes fa dues colles d’anys a Arbeca i vaig enyorar en Josep Maria Perelló i les nostres converses sobre en Gardel i el seu secretari assegut en una de les cadires del Capri, sota les Voltes de la Bisbal; dinàvem amb l’amic Jordi Company i trobàvem a faltar en Víctor, el seu germà, a qui s’havia acabat d’endur la mort disfressada de càncer.

Manuel Ibáñez Escofet va titular les seves memòries La memòria és un gran cementiri. No seré pas jo qui li ho negui, però també les podria haver titular La memòria és una gran sala de parts. Us he parlat del passat i de morts, però, és clar, us podria haver parlat de la Pilar, la Marta, la Lídia, l’Anna, l’Albert, en Joaquim, la Núria, l’Adrià, la Cecília, la Mireia, l’Abril, en Marc, l’Eva, en Biel, l’Anil... Ells em són memòria i em són futur: allò que quedarà de mi quan la seva memòria sigui un cementiri.