Lapsus

Ara fa uns dies, el president dels Estats Units va dir Iraq en lloc d’Ucraïna –es va autocorregir als dos segons– i la confusió s’ha fet servir com una prova irrefutable per a la seva incapacitat per governar, una més que se suma a altres indicis igual d’incontrovertibles com ara aquell del dia en què va abandonar l’escenari per la dreta en lloc de per l’esquerra. Tot i que ja fa dies que no cola que m’autodefineixi com a jove, tinc la meitat d’anys que en Biden, i dels 80.000 motius que podria llistar per argumentar que seria un pèssim cap de Govern, no contaria mai de la vida que l’altre dia vaig dir Ordino quan volia dir Canillo o que estiro sense excepció totes aquelles portes on diu empuje i empenyo totes aquelles on hi diu pull, cosa que sospito que no sabíeu perquè no tinc una càmera que m’enfoqui a cada cosa que faig. Ens vam posar molt pesats durant una època amb la cançoneta aquella que deia que les crítiques han de ser sempre constructives i no ens veig tan capficats que les crítiques siguin mínimament encertades. No soc ni massa partidari de les gerontocràcies ni em fa especial gràcia el president ianqui actual, però de totes les coses que crec que li podem criticar, no crec que un lapsus trimestral sigui una d’elles. I no em sembla una cosa menor, perquè el sentit de les crítiques influeix en el seu revers, en els models ideals que hi contraposem, i quan l’errem en una crítica, projectem un ideal que també és errat, un impacte que no em sembla menyspreable. Miro d’explicar-me: si critiquem en Biden per no ser prou valent contra certs lobbies, estem transmetent el missatge que valoraríem molt algú que sí que ho fos. Si tan sols el critiquem perquè es despista molt de tant en tant o perquè és vell i no se’l veu ni hiperactiu ni omnipresent, en canvi, estem demanant una alternativa totalment contrària, i què voleu que us digui, no hi ha perfil de governant que em generi més rebuig que el que porta els discursos hiperpreparats i el qui no ha entès que el rol d’un màxim mandatari és aportar visió, posar línies vermelles, prioritzar, dirigir, desbloquejar dossiers i fer ponts, i no ser un hiperadministrador incapaç de desenganxar-se dels detalls que l’impedeixen de fer bé tota la resta. Benaurats siguin els lapsus!