Foc a la biblioteca

Imagino l’escena. Amb l’infern a tocar, les lletres se separen, les frases es dilaten i cruixeixen com fusta vella, l’interlineat s’expandeix, el text fuig de les flames. Foc. Els paràgrafs cremen i amb la violenta pujada de la temperatura els llibres s’enlairen de les lleixes com ocells que comencen la migració anual. Les pàgines centellegen en el cel fosc. Els grans volums de la biblioteca estenen les ales i, com voltors enquadernats, els corrents tèrmics els empenyen amunt, traçant cercles en l’aire entenebrit per la fumarada davant de la muntanya de Rocafort. Foc. Foc a la biblioteca. Tot d’una, les lletres són cendra. Les històries i el coneixement, fum. Els llibres són fràgils. Cremen fàcilment amb les flames o es fan malbé si es mullen. El centre cultural i de congressos lauredià ha cremat. Ningú ha pres mal, però l’edifici ha quedat tocat, sobretot a la primera planta, on hi ha el vestíbul, la biblioteca i el bar. Els sistemes automàtics d’extinció i els bombers han apagat les flames, però l’aigua ha afectat els pisos inferiors, on hi ha l’escola d’art. Durant mesos no es podrà fer servir, com tampoc els auditoris. Lorca va dir un cop que “un pueblo sin fuente es cerrado, como oscurecido, y cada casa es un mundo aparte que defiende del vecino”. Es referia al fet que un poble sense font no podia ser realment un poble. No un poble civilitzat, humanament habitable. Perquè la font no és només el lloc on agafar aigua per abeurar els animals o endur-se a casa. La font és el lloc on socialitzar i on explicar-se històries. La font és el punt de trobada. I això és el centre cultural per als lauredians. Molts hi hem posat els peus infinitat de vegades, a voltes com a espectadors, i en altres ocasions com a agents actius. En tot cas, era el lloc on ens trobàvem i on assedegar inquietuds literàries, teatrals o artístiques. Em diuen que la major part dels llibres s’han salvat del foc, però l’aigua per extingir-lo ha malmès molts volums. Els llibres són fràgils, però la literatura és resilient: els llibres poden cremar, però la bona literatura sobreviu. Sobreviu i ens ajuda a sobreviure. Per això la necessitem, com tota expressió cultural. Per això confiem que el centre cultural, com l’au fènix, reneixi d’entre les cendres.