Mentides perilloses

Les modificacions del Codi Penal es fan per adaptar-lo a les variacions que hi ha, tant de les conductes delictives com de les apreciacions morals, en el si d’una societat. Perquè una conducta que abans podia semblar acceptable, un bon dia pot deixar de ser-ho. Un exemple, recent, és la modificació de la percepció de la gent respecte a la igualtat de gènere. Com també ha variat l’estima vers la homosexualitat. Per això és saludable, legislativament parlant, que de tant en tant es tregui la pols a un Codi Penal destinat a castigar les conductes allí compendiades. Uns comportaments que els legisladors han votat com a punibles, per ser perjudicials per la societat. Sempre, és clar, en harmonia amb el sentit del vent dominant entre la gent. Atès que saber llegir els vents és un dels secrets de la política. Per aquest fet, ha sorprès que la tipificació com a delicte de la difusió de notícies falses s’hagi quedat dins el tinter. Sorprèn perquè, a més d’estar de moda, és una pràctica molt perniciosa per a la societat. Pel fet de ser una font de polarització política, de desprestigi de la democràcia, de foment de l’odi, a més de ser una eina imprescindible pels estafadors, entabanadors, polemistes, negacionistes, i la resta de mentiders que les fan córrer. No s’entendria, doncs, que els membres del Consell General prefereixin obviar una qüestió tan perniciosa per a la gent. Excepte, és clar, que hi estiguin a favor de les mentides falses. Sia perquè les fan servir per atacar l’adversari, o perquè puguin tenir interessos en mitjans de comunicació. Tot i que, avui dia, hi ha una gran diferencia entre la dreta i l’esquerra a l’hora de difondre notícies falses. Els primers no tenen cap mena de recança a inventar-se-les. No s’hi posen guants per mentir a l’engròs. En canvi, l’esquerra sempre ha estat molt primmirada. Només sap exagerar: mira de fer veure que una patinada de l’adversari ha estat un gran daltabaix. Finalment, respecte a la imbricació que, en alguns casos, existeix entre la política i els mitjans d’informació, s’ha de rebutjar l’al·legació sobre la dificultat de moderar continguts. No ho és si s’hi posen els mitjans tecnològics i humans. Així les coses, sembla que la gent haurà de seguir destriant el gra de la palla amb els seus propis mitjans.