Geopolítica o 'business'?

Alemanya bull com una olla de pressió... i l’olla xiula. Amb raó el canceller Scholz va qualificar de seguida la invasió russa d’Ucraïna, l’últim dijous gras, com una Zeitenwende, com un punt d’inflexió i de canvi històric. Un gir de 180 graus en la política exterior i de seguretat d’Alemanya. Una clara ruptura amb la política anterior. La geopolítica per sobre de l’economia? Recordo unes xerrades al Col·legi Espanyol de Munic, a principi dels anys 70, sobre el que després se n’ha dit Wandel durch Handel, “el canvi a través del comerç”. Llavors era “el canvi a través d’apropar-se”, és a dir, tota una estratègia visionària per atansar-se al bloc comunista. En aquells moments fou també un gir de 180 graus, l’inici d’una política de distensió entre Alemanya i tot el món de l’est, en lloc de donar-se l’esquena com havia fet la democràcia cristiana. Berlín, una ciutat dividida i Alemanya, un país dividit. S’entén tot el disseny de l’Ostpolitik de Willy Brandt, que l’any 1971 havia rebut el Premi Nobel de la Pau. Aquest fou el principi central de la política alemanya durant 50 anys fins aquest febrer, posada ara en dubte per les seves nítides limitacions.

Aquells anys la socialdemocràcia, en aquest punt, va seguir el pensament dels il·lustrats del XVIII, Montesquieu, Voltaire, Hume, Kant i Per a la pau perpètua, en la seva reflexió sobre “le doux commerce”, com del comerç ve el diàleg i com l’intercanvi entre nacions fa que el conflicte sigui menys probable. “On els camins de l’home són suaus, hi ha comerç, i on hi ha comerç, allí els camins dels homes són suaus”, va escriure Montesquieu. El vol ras d’Occident, massa atlàntic i poc europeu, en la desintegració de l’URSS, des dels anys 90, va corrompre aquesta política i ha fet fracassar aquesta estratègia. Ingenuïtat fins ara dels Putinversteher, dels que “entenen Putin”, o primacia oberta i clara dels partidaris del business first amb Alemanya ja unificada? Algú ha dit encertadament que “el canvi a través del comerç”, després de la crisi financera, s’havia ja convertit en una “fulla de parra” per mantenir relacions comercials amb estats autoritaris. I Alema­nya pot avui tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, ara xinesa.