Eiousí

Tot i que és cert que dec haver renegat mil i una vegades de la política espectacle, reconec que quan ella la practica, m’empasso els renecs, abraço ben fort les meves contradiccions i m’omplo un bol ple de crispetes. L’últim que haureu vist d’ella és un vídeo on, un cop arribada a casa després de tot un dia de feina, desmunta en un parell de minuts –i mentre es va cruspint trossos de pollastre arrebossat– tot d’acusacions que durant el dia li havia llançat l’Elon Musk, li gira la truita i el deixa –a ell, que és un bocamoll que sempre ha de tenir l’última paraula– amb un pam de nas i sense resposta. És senzillament molt bona. I insultantment jove i madura. Combina una gran capacitat de treball i de preparar-se els temes –i un molt bon equip–, amb una frescor irresistible en el context comunicatiu actual. Parlo de l’Alexandria Ocasio-Cortez, membre de la Cambra de representants dels Estats Units, on representa el districte 14 de Nova York, que inclou zones del Bronx i de Queens. I sí, he començat parlant del seu magnetisme, perquè és el que més destaca a primer cop d’ull: una política jove, brillant, sòlida i que comunica excel·lentment. Si us interessa la qüestió, trobareu tot ple de documentals i de reportatges que en parlen. Hi ha una cosa de l’AOC que em resulta, però, encara més fascinant i que crec que la fan un model encara més important. El que passa és que no sé massa com definir-ho amb un adjectiu. És la combinació del seu alt grau d’implicació amb l’evidència que no podrà progressar o escalar més enllà de la posició que ara ocupa. Miro d’explicar-me: és dona, és hispana i és una radical d’esquerres pels estàndards estatunidencs i la combinació de totes tres coses la deixa fora de cap aspiració a presidenta i fora també

–o extremadament lluny, com a mínim– de poder optar a ser senadora, governadora o alcaldessa de Nova York. I ella és la primera a saber-ho, és la primera a saber que per qui és i pel que pensa no pot anar gaire més enllà. I, malgrat això, juga amb totes les armes que el sistema li permet per fer tot el que pot des de la posició que pot ocupar. Encara que no en pugui treure cap rèdit personal. I això, en un joc on generalment molt del que fas és per pujar sempre un nivell més amunt, em sembla força revolucionari. Era això.