Receptes miraculoses

Actualment veiem a través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació un seguit de pronòstics catastrofistes.

Sembla que aquest tipus de comportament el practiquen amb profunda devoció gurus professionals i no tan professionals, assegurant amb plena convicció i sentiment tot un seguit d’esdeveniments desastrosos, que et fan patir pel disgust que tindran el dia que descobreixin que el món avança aliè als seus pronòstics.

La història de la humanitat és plena de moments en què res acaba de morir i res triomfa del tot, ans al contrari. El món és envoltat d’una realitat que s’entossudeix a ser complexa i s’allunya dels veredictes amb finals tràgics. I la resiliència de la societat, de les persones, cal tenir-la en compte. Perquè és el que hem après al llarg de la vida.

No hi ha res perfecte, ni receptes miraculoses que resolguin la complexitat del moment actual. On conviuen extrems socials amb interessos i necessitats diferents. Ens ha tocat viure en un món polifacètic, on tot cap, amb un grau d’autoexigència per poder ser a tot arreu i esprémer al màxim cada moment de la nostra vida.

De la mateixa manera cada cop som més exigents, i cada cop costa més entabanar-nos amb solucions miraculoses. Perquè en definitiva, mai s’entra al fons de la qüestió. Es plana per sobre, quedant-se amb el discurs que posa l’accent en el més impactant, i gens en el que realment és important. I com diem els catalans, qui dia passa, any empeny, i anem superant, uns millors i d’altres pitjor, les inclemències que es presenten dia rere dia. Perquè l’esforç personal es converteix en el millor aliat. I no cal esperar que ningú et resolgui res. Resulta frustrant quan esperes que aquests que invoquen les receptes miraculoses, quan poden, s’allunyen del seu discurs i el modulen per adaptar-lo a la veritable realitat.

I és com una roda, que més tard o més d’hora torna a fer el mateix tomb. Les persones, sobretot quan es viuen moments de necessitat, tendim a creure allò que ens ajuda a tenir fe, tot i que no sigui possible. Ens dona esperança, malgrat que en el fons del nostre cervell tenim aquell nan que ens diu que allò no podrà ser, que mai es convertirà en realitat. I com que som molt educats, els escoltarem, i després decidirem si hi ha receptes miraculoses o és una de tantes.