Bàrbars

Els kjhembaga-nullúk són, objectivament, la societat més violenta del planeta. Des de la nit dels temps, una part d’aquesta tribu, els kjhembaga, tenen sotmesos els nullúk, ètnicament diferents però condemnats a viure sota l’administració dels kjhembaga per interessos econòmics, simbòlics i reproductius. El títol de societat més violenta del planeta se’l tenen ben merescut –segons el gremi dels antropòlegs polítics– per tot un seguit de motius. Perquè la violència és unidireccional –sempre són els kjhembaga que sotmeten, torturen i assassinen els nullúk– i perquè s’exerceix sobre un 20% de la població. Però també perquè la violència exercida és sistemàtica i estructural i va des de la quasi esclavitud dels nullúk –que durant anys van fer tot de feines sense rebre a canvi cap compensació i que encara ara, quan acaben de caçar, de pescar i de fer les feines comunitàries, han d’encarregar-se de fer el manteniment integral de les cabanes dels kjhembaga– fins als assassinats diaris de nullúks a mans de kjhembagas. De fet, una escena habitual i diària a la selva subtropical on habita aquest grup és que un nullúk que vagi a fer un tomb fins al riu o que badi una estona sentint el cant d’un ocell no torni aquell vespre a la seva cabana simplement perquè ha topat amb un kjhembaga que ha decidit matar-lo d’un cop de matxet, simplement perquè s’hi sentia amb dret, uns episodis que a més de les morts generen una por constant i un estat d’ansietat permanent en els nullúk, que no poden moure’s amb tranquil·litat. Per acabar-ho de reblar, aquesta violència es transmet de generació en generació i cada nova fornada de kjhembagas reprèn amb ferotgia heretada i renovada la seva violència implacable contra els nullúk.

Acostumem a veure molt fàcilment la barbàrie quan són d’altres, quan passa lluny, a l’Àfrica, a les estepes de l’Àsia central, a Papua Nova Guinea o a les selves inexistents on viuen els inventats kjhembaga-nullúk. Quan els kjhembaga som els homes, els nullúk les dones, la cosa passa a Occident i les que pateixen la violència estructural, sistemàtica i unidireccional no són el 20% de la població sinó el 50%, en canvi, però, la cosa ja no ens sembla barbàrie, però, sí, ho és, és barbàrie i per erradicar-la ho hem de canviar tot.