Manuals de poder

A la biblioteca del Consell General i al voltant de la reedició del Manual Digest va tenir lloc, fa uns dies, un interessant col·loqui d’un grup d’experts. Ens hi convocà Andorra Recerca i Innovació. Es volia situar el Manual Digest en la tradició dels manuals de poder, dels manuals d’economia política, dels textos –públics i privats– escrits per assessorar o dirigir una institució i donar-ne coneixement a les generacions futures. Textos de referència, teòrics i pràctics, polítics i jurídics, morals o empírics, escrits sempre de cara a l’interior del grup, amb la finalitat de ser una guia, una pauta, un patró, un model de conducta. La major part d’aquests manuals ja tenien una llarga tradició en la literatura grecoromana, els espills de prínceps, un gènere de literatura política que va perdurar fins al segles XVI i XVII, quan els jesuïtes llegiran i rellegiran Maquiavel. Avui diríem que aquests manuals són una fusió d’autoajuda i de tècniques de comunicació política.

Una desena d’historiadors catalans i andorrans –i alguns oients– ens vam tancar a la biblioteca del Consell General, un lloc poc conegut i molt adient per a aquest curiós col·loqui. Presentació i anàlisi de textos diferents, vinculats a realitats diverses, però amb l’objectiu de ser apreciats i comparats amb el Manual Digest, el nostre manual de poder. Tots ells són ja avui textos històrics, en el sentit que ja no són vigents, ja no són d’ús diari. La validesa, però, del text d’Anton Fiter i Rossell va arribar fins a la nostra Constitució de 1993. El que més llarga vida ha tingut. Soc espectador i testimoni com als anys setanta un exemplar del Manual era present encara sobre la taula del Consell General i del Tribunal de Corts i se’l citava com a font de dret. Fins i tot va ser present en la comissió que redactà la Constitució en parlar de la sobirania d’Andorra –la cèlebre i encara mal entesa neutralitat– segons el pensament de Fiter i Rossell quan, en el Manual Digest, dissenya un marc de sentit que permetés a Andorra comprendre’s a si mateixa. La supervivència rau en el fet que ens comprenguem a nosaltres mateixos amb intel·ligència. Avui aquesta comprensió, aquest manual de poder, és la Constitució de 1993.