El tercer pagador

És intolerable que, una vegada més, el Govern, i concretament el seu cap, el sr. Xavier Espot, faci cas gairebé omís –o reinterpreti– dels acords adoptats pel Consell General. I en el cas que ens ocupa, el d’estendre el règim de tercer pagador de la CASS a tota la població i garantir així l’accés universal a la salut, de manera unànime.

És cert que el sr. Espot és avesat a no escoltar, anar a la seva i no fer cas a ordres que ell no aprovi, però aquí tenim un règim de Coprincipat parlamentari i el parlament té la potestat de legislar i donar directrius a l’executiu. I el Consell General, l’1 de juliol passat, va donar una ordre clara: generalitzar el règim del tercer pagador de la CASS en el termini de dos mesos.

Han passat cinc mesos des d’aleshores i encara no s’ha fet efectiu. Els majors de 65 anys encara no tenen coberta la despesa en medicaments. Encara haurem d’esperar fins al 2 de gener perquè el règim del tercer pagador sigui efectiu per a les persones amb discapacitats. I al conjunt de la ciutadania? Encara no se sap. No només no s’ha donat compliment a l’acord, tampoc tenim una data per a la seva implantació.

Srs. del Govern, i Espot en particular, és molt urgent implementar aquesta mesura. I no perquè s’estigui menyspreant el Consell General, que també. Sinó perquè són moltes les persones que estan posposant la seva salut en no poder avançar els diners que costen determinades visites, proves o tractaments. Una situació que s’ha agreujat en el context actual d’encariment del cost de la vida.

I no soc jo només qui ho demana, també la Federació de Gent Gran, la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitats, els sindicats, les representants dels assalariats al consell d’administració de la CASS i els metges, que veuen diàriament casos de persones que no es fan les proves prescrites per manca de recursos per avançar-ne el cost, entre altres.

Si us plau, generalitzin d’una vegada el règim del tercer pagador. Ens hi juguem la salut de la ciutadania. I també la de les arques públiques, perquè no encareix el servei –només evita que els ciutadans hagin d’avançar el cost total dels actes mèdics– i fins i tot pot reduir-ne el cost, en no empitjorar la salut d’aquelles persones que ara posposen les proves i els tractaments.