L'imprescindible miracle

Demà celebrarem la festa de la Puríssima, amb, pel que ens afecta, el tradicional allau de turistes que ens visiten per aquest pont. Aquesta festivitat troba les seves arrels, segons els historiadors, al segle V, però fou instituïda definitivament, com a dogma de l’església, el 8 de desembre del 1854. Per nosaltres, aquesta data, més enllà de la commemoració religiosa, marca igualment el principi de la temporada d’esquí. Ara bé, també coincideix amb el Dia del clima, instaurat per les Nacions Unides, a petició de diverses associacions ecologistes, belgues i franceses.

Repetides vegades m’he preguntat per quin motiu s’atribuïa a tal dia de l’any l’efemèride d’un o altre esdeveniment. I mai he pogut descobrir si aquesta determinació davalla d’una pura casualitat o bé si ve explicada per unes raons objectives. Consegüentment, no puc asseverar que quan es va instituir el Dia del clima els seus instigadors van tenir present a l’esperit que coincidiria amb la Puríssima. Això sí, cal constatar que aquesta coincidència és força adequada. En efecte, després de les diferents COP que s’han anant celebrant, i en particular la COP27 que s’acaba de clausurar a Egipte, no costa opinar que seria un miracle si, per fi, es prengués consciència de la urgència a actuar davant del canvi climàtic. És cert que el nostre planeta ha conegut en el passat diferents períodes glacials o altres de més calents. Però aquesta successió incontestable d’èpoques no tenia res a veure amb l’activitat humana, a diferència del que estem vivint actualment.

S’entén perfectament que prendre unes decisions útils davant les circumstàncies que afrontem és força difícil. En efecte, resulta que es tracta de sol·licitar dels països econòmicament avantatjats certa moderació en el seu futur desenvolupament, amb la finalitat que altres estats, menys ben parats, puguin accedir a un nivell que els permeti oferir a la seva població uns progressos econòmics i socials que són, a totes llums, indispensables. És a dir, que cal caminar cap a una nova repartició de les riqueses produïdes, amb l’obstacle de l’egoisme natural de tots i cadascun de nosaltres. Per tant, i com ho anunciava precedentment, un vertader miracle.