La Immaculada Constitució

Com cada any, entre el dia de la Constitució espanyola (aquella que la majoria d’espanyols no han llegit, però que citen com si se la sabessin de memòria i cada cop que ho fan la caguen) i el dia de la Immaculada Concepció (o santa Conxita, ves que us dic), hi ha un pont, de vegades convertit en aqüeducte, l’aprofitament del qual porta una riuada de consumidors a ocupar el carrer de les botigues d’Andorra la Vella i a embussar el trànsit d’aquest petit país del Pirineu enclotat entre muntanyes. Els qui vivim (o sobrevivim o respirem o ens mig morim o pul·lulem) aquí ja hi estem acostumats i sabem que, tot i que ens recordem de tota la família del riu de gent, són aquests invasors els qui ens donen el pa de cada dia que roseguem perquè ja ens hem quedat sense les faves que Déu ens donava tot i que ja fa anys que no tenim queixals (ni el del seny). Abans d’ahir, és clar, a Andorra no era pas festa, però avui sí; avui és fes-te fotre. Persianes amunt, que això és una fàbrica i s’ha d’obrir la paradeta vulguis o no. Cues quilomètriques, que això no és Xauxa encara que ho sembli. Cara de pomes agres, que els uns venien pensant que això era l’escapada i els altres no ens podem escapar perquè no tenim ni temps ni paciència per arribar a cap de les fronteres, tot i que sigui una injustícia.

Ai, la Puri! Com que a casa no es deia allò de Puríssima Concepció, sinó Immaculada Concepció, s’enfadava perquè no em recordava mai que era el seu sant. Però és que, entre Purificacions, Concepcions, Immes, Conxites i Cions, pràcticament no em quedava espai a la memòria per afegir-hi més noms, més que més tenint en compte que algú m’havia venut (aprofitant la meva ignorància) que el riu Sió sempre apareixia amb el nom mal escrit perquè en realitat devia el nom a una tal Ció que passejava de Gàver a Balaguer com si fos la mestressa i que era el sant de la mona Xita, que es veu que era un mico i aneu a saber si tenia alguna mica de màcula i qui l’havia concebuda.

Sí que vaig aprendre que els camins del Senyor són inescrutables, però tot i que em semblen molt més inescrutables tots els dogmes de l’Església com aquest d’una concepció immaculada, res de tot això em farà perdre la son. Per molts anys, Puri (o Xita o Concep o Imma o Ció o Conxita o...)