Stories

Al pati, la mestra observa un grup d’alumnes que fan veure que són adults. El joc simbòlic és molt important. Fan de pares i mares, de fills. Els rols van canviant de manera caòtica, però s’ho passen bé. De cop una nena es posa la mà a la butxaca, en treu un mòbil imaginari, mira de qui és la trucada simbòlica, fa que no amb el cap i s’allunya del grup mentre contesta de mala gana: “Y ahora qué quieres?” Pausa. La mestra para l’orella. No la sorprèn que parli castellà, al pati és norma. “No vuelvas a hablarme de esa pájara ­-ho diu així- mira que te lo tengo dicho: no quiero saber nada de ella. Y ni se te ocurra ir a verla, me oyes?” La mestra reconeix la mare de l’alumna. El joc faria gràcia si no fos perquè la imitació és clavada a la realitat. A la mateixa escola -o en una altra, és igual- un tutor rep els pares de l’alumne adolescent. Estan preocupats perquè el nen ja no explica res i està tot el dia enganxat al mòbil o a la play. Pantalles, només pantalles, es lamenta la mare. Cap sorpresa sota el cel, si no fos perquè durant la reunió el telèfon de la mare ha vibrat diverses vegades i al final ella ha estat incapaç de no mirar les notificacions. Això sense dir res del pare, que en seure s’ha tret el mòbil del texà i encara ha tingut la barra de contestar algun missatge. Fa unes setmanes vaig passar quatre dies a Viena i em va sorprendre que enlloc veies ni senties mòbils. Ni al transport públic, ni als restaurants, ni als museus. No hi havia xiulets de notificacions ni gent parlant per telèfon en públic (ni molt menys amb l’altaveu, ni fent videotrucades a tot drap). En un parell de museus vaig coincidir amb visites escolars. Cap alumne amb mòbil. Això sí, els adolescents (i els professors que els pasturen) són iguals arreu: els nois més pendents de les noies que dels quadres de les parets. I elles dissimulen millor, però també. Fins que vaig arribar davant d’El petó de Klimt. Ni adolescents ni canalla: joves i adults d’edats diverses fent-se fotos amb el quadre. No al quadre, sinó amb el quadre. Fins i tot una parella es feia una selfie mentre es petonejaven amb la tela de fons. No ha de ser fàcil. Segur que després la van penjar a les xarxes. Així ens va. I perdoneu que us deixi: he de publicar una storie a l’insta.