Capacitat i qualitat d'acollida

La Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme determina que cada comú elabori, en el temps d’un any, un document que precisi els límits assumibles de creixement, en funció dels recursos naturals, les infraestructures i els equipaments. Els resultats de l’estudi s’incorporaran als plans d’ordenació i urbanisme parroquials i, per la seva elaboració, el Govern facilitarà les dades i els informes de què disposi. Seria pertinent que l’objectiu del projecte sigui fer d’Andorra un lloc amable per als ciutadans, que exigiria deixar de costat el model de creixement de les darreres dècades, basat en un procés d’urbanització generalitzat per tot l’espai susceptible de ser edificat. Encara no hi ha informació de com evolucionen els estudis sobre la capacitat de càrrega i fa la sensació que, de moment, el tema no inquieta ni els comuns ni el Govern.

S’han de substituir els models urbans congestius i massius, que han prevalgut fins ara, per sistemes que persegueixin l’equilibri entre medi natural i urbà. Resulta poc rigorós establir límits d’acollida d’acord amb simples ràtios, com la capacitat d’absorció de les diferents infraestructures (xarxa viària, hospital, FEDA, depuradores o consum d’aigua i llum). També és imprescindible tenir en compte paràmetres que facin referència a l’ús òptim del territori, en ordre a la seva sostenibilitat. Aquesta perspectiva exigeix definir una metodologia per avaluar la capacitat d’acollida dels set comuns que tingui present la posada en valor dels recursos naturals, la preservació del medi per una qüestió de qualitat ambiental i la minimització dels riscos naturals.

És desitjable una actuació decidida en la gestió integrada del territori, per establir estratègies de planificació i gestió dels recursos, amb perspectiva de país. L’actual model de distribució de l’habitatge es caracteritza per un ús desigual del territori: l’habitatge residencial es concentra majoritàriament a la capital i Escaldes, mentre que els apartaments turístics s’ubiquen sobretot a Encamp i Canillo. Un estudi relatiu a la capacitat d’acollida del territori exigeix el desenvolupament d’una metodologia d’avaluació amb una perspectiva àmplia de la sostenibilitat dels espais de muntanya dels quals formem part.