La posobra de Nadal

No sé si l’Antoni Morell estaria d’acord avui a dir que la posobra de Nadal ja fa dies que ha començat. Diria que no. Estimava massa les paraules andorranes. Però la posobra, la vigília de Nadal, el pausare llatí, que vol dir aturar-se, cessar l’obra, fa dies que dura. Des dels Estats Units ens ha vingut el Dia d’Acció de Gràcies, la festivitat per celebrar la collita de la temporada, el quart dijous de novembre. I, en primer lloc i per damunt de tot, ha entrat a casa nostra l’endemà, el Divendres Negre, el Black Friday, negre, ves a saber per què, però és el dia que inaugura la temporada de compres nadalenques amb grans descomptes. Un mes de posobra! Tot s’encamina i condueix a celebrar el Nadal, una festa arreladíssima a tot el món cristià. Nadal, del llatí natalis. Els romans denominaven el dia del naixement dies natalis i, des de la infància, tots sabem la història del 25 de desembre, uns pares precaris, Maria i Josep, que no tenen allotjament, el nen, el portal, els pastors, els Mags d’Orient, els àngels i l’anunci de “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima”.

Ja fa molts segles, el VIII aC, en el regne decadent de Judà sotmès a l’imperi hegemònic d’Assíria, el súbdit i profeta Isaïes ens va dir com seria aquesta pau, pensada per al moment que escrivia i, si som nets de clatell, també per als nostres dies. El desig i l’anhel de tots els temps: “El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’ossa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa...”

Un text sublim, que el cristianisme va fer seu, donant-li un significat nou. El trobareu al poema del descendent de David en el capítol 11 d’Isaïes. Un bon moment per llegir-lo en aquests dies d’un despullat carpe diem postpandèmic i, també, en même temps, d’aquests dies d’una gran incertesa i confusió, actual i global, complexa i difusa, que pot definir el curs d’aquest segle.

En aquesta posobra, Bon Nadal a tot­hom!