Ingenuïtat reiterada

D’aquí a final de setmana, el Pare Noel, viatjant des de Finlàndia, anirà visitant les llars d’Andorra i de molts altres llocs del món. Tots esperem que compleixi les innombrables peticions que ha rebut, en particular les dels nens, que les últimes setmanes li hauran enviat la tradicional carta. Val a dir que, fa uns quants anys enrere, en aquesta mateixa columna, i tot i la meva edat, ja m’havia comportat com una criatura i li havia dirigit també les meves demandes. Li preguntava per moltes coses i formulava varis desitjos que, al cap i a la fi, es podien condensar en una sola petició genèrica, o sigui que el nostre planeta funcionés millor en tots els seus àmbits. Els meus amics m’havien titllat, en aquell moment, d’ingenu. Es preguntaven evidentment com encara podia creure en el Pare Noel i auguraven que no em contestaria de cap manera. I així ha ocorregut. O bé no tenia temps a dedicar per llegir aquest mitjà o bé encara no ha volgut donar cap importància, si mai les havia tingut a la mà, a les meves demandes.

La realitat, doncs, s’ha imposat. He de reconèixer que res, o molt poca cosa, ha canviat des d’aquell dia. Les peticions que havia expressat han quedat en un no-res. Però avui, tot i això, i des d’una ingenuïtat repetida, reitero les mateixes pretensions, que, per cert, i no en tinc cap dubte, són compartides per la gran majoria de nosaltres. La marxa del món, aquests últims anys, ha comportat molts i nous neguits i també, cal dir-ho, ha provocat nombroses i traumàtiques desgràcies. Així, s’ha evidenciat que la nostra humanitat, tot i els discursos que els uns i els altres poden fer, no es troba suficientment capacitada per rectificar i fer prevaldre l’interès comú, que es pot resumir bàsicament en dues paraules: pau i economia. En efecte, l’esperança més compartida és viure en pau i en el marc d’una economia que ofereixi a tots una vida digna. Uns objectius que, finalment, no semblen tan complicats d’aconseguir, però cal constatar que no hi arribem. I com que no som capaços de canviar res ens hem de remetre, amb esperança però també desesperació, a l’ajuda desinteressada que sols ens pot aportar el Pare Noel, en el seu període festiu.