Amb mots de poetes

Com cada any, el desembre congelat confús es retira. A poc a poc, com si fos de puntetes, es van escolant els darrers dies de l’any mentre alguns maten el gall i a la tia Pepa no li’n donen ni un miserable tallet i uns altres reparteixen quatre panses i figues i nous i olives com diuen que va fer aquell amb els pans i els peixos. Hi ha qui toca la simbomba fosca, qui ens vol fer cantar una cançó davant Déu fet infantó, qui en aquests moments escolta si una colla de marrecs mudats s’esgargamellen cantant el número que té apuntat en un paperet i qui fot garrotada a un pobre tió indefens perquè cagui tot de lilaines a canvi de quatre peles de taronja i de l’escalf d’una màrfega sovint ratada. Sí, és clar, també n’hi ha algun que aprèn la dansa, la dansa d’àngels i sants, i algun company que no vol ser un número més, un paràsit més, una nosa més.

Jo, ja us ho diré, tot i que em sembla que ja us ho dec haver explicat. No he vist mai engalanar-se el bosc perquè els avets fessin una sardana entorn d’un nadó, ni sentit mai el carro dels apis, ni puc assegurar que hi hagués hagut algun cop cap novetat a cal fuster, ni he bastit mai cap pessebre en un angle del menjador, sobre cap taula vella, i fa massa anys que no he vist els llums que il·luminen els carrers de la nostra ciutat. Faig vaga per Nadal de galzeran caigut, mentre que els pastors roden amb vestits nous perdent els bous i les esquelles; els ocellets, amb sa veu melindrosa, van a festejar un infant, i un dimoni escuat, patrip, patrap, passa per allà com fent-se el desentès. Al·leluia, catalans! Al·leluia! Al·leluia, andorrans! Al·leluia!

Amb tot, per dur la contrària a l’àngel que venia per dar-li alegria i se’n va tornar plorant, almenys la Nit de Nadal intentaré oblidar que per un van degollar tants innocents com va caldre (no, no exagero.), que cada Nadal em falta algú tot i que de vegades surt el sol i hi ha algú nou assegut a taula i, a banda de sucar les neules amb xampany i anar a dormir d’horeta, faré tot el possible per ser una dona de bona voluntat i, amb els ulls tancats, pujaré dalt d’una cadira i us recitaré el vers: “Tot i que ja soc granada, / encara no sé dir res./ Per tant, us envio / un grapat de petonets.” Sigueu bons minyons. Bon Nadal i bones festes. I ara, si us plau, les estrenes.