Ebenezer Andorra

D’aquí a una setmana arribarà el moment dels balanços de l’any. No sé gaire què carai ens aporten els balanços de l’any, també us ho he de dir, encara menys quan els fan empreses o governs. Sé que vivim en l’era TikTok, on una nota d’àudio de més de dos minuts ens sembla insofriblement llarga i un correu de més de tres paràgrafs una Bíblia eterna que m’exonera de llegir-lo fins al final, però la història és tossuda i per molt que accelerem el món, un any continua sent un temps prou curt per fer massa balanços. En això soc més soviètic i els plans quinquennals em semblen un horitzó temporal més raonable per planificar-nos i avaluar-nos. Hi ha moments, però, en què fins i tot els lustres són insuficients per passar comptes de com ho estem fent i per dibuixar cap a on volem anar. En moments així, potser té més sentit fer els balanços una setmana abans, la nit de Nadal, de la mà dels fantasmes del passat, del present i del futur. I crec sincerament que Andorra es troba en un moment d’aquests. I que faríem bé, en aquests temps d’aturada previs a la febre preelectoral, de deixar de pensar a uns mesos vista i de repensar-nos amb tres categories tan simples com ara passat, present i futur. A principi d’any es presentarà un renovat relat històric d’Andorra. Seria una bona ocasió per mirar-nos el nostre passat sense apriorismes. Sense nostàlgia. Sense idealitzar. Sense menysteniments. Sense biaixos presentistes, sense llegir el passat jutjant-lo amb paràmetres actuals. Acte seguit hauríem de fer el mateix exercici amb l’Andorra actual. Mirar-nos-la cara a cara, sense por. Sense apartar del nostre camp de visió allò que no ens interessa veure. No mirar-la des del nostre prisma personal, mirar-la en el seu conjunt, les llums que hi veiem quan ens comparem amb d’altres i les ombres que hi hauríem de veure si ens la mirem amb els ulls de molts i molts habitants d’aquest racó de món. I aleshores, mirem el futur. No a uns mesos vista, no, més enllà. I no, no ens el mirem. Construïm-lo. Des dels fonaments. Repensant els fonaments, si cal. Conscients de les nostres enormes limitacions però amb l’ambició que pagui la pena. No ens demano gaire cosa més a nivell públic: honestedat en l’avaluació, voluntat per solucionar els problemes compartits. Bones festes a tothom!