Per què marxen els portuguesos?

Les dades del departament d’Estadística evidencien que l’estructura per nacionalitats de la població d’Andorra està en procés de canvi i la realitat així ho demostra. Els 13.519 residents portuguesos, xifra màxima assolida per aquest col·lectiu, registrada al cens de l’any 2007, s’han reduït a 8.885 persones, l’any 2021; aquesta pèrdua d’un 34% dels efectius no ha anat paral·lela amb l’evolució dels altres grans grups nacionals del país. La Gran Recessió va afectar, de manera especial, el sector de la construcció, al qual estaven estretament vinculats els homes d’aquest col·lectiu. Cal assenyalar que l’any 1968 tan sols constaven 27 portuguesos inscrits a la CASS; l’any 1975 ja eren un centenar i, a partir d’aquesta data, s’inicia un procés d’afluència massiva d’immigrants portuguesos. Aquest moviment migratori venia motivat per la pèrdua de les colònies que va obligar Portugal a assumir el retorn d’un gran contingent humà que, fins aquell moment, havia nascut o residit lluny de la metròpoli.

De l’anàlisi dels darrers onze anys, la tendència negativa que afecta el col·lectiu portuguès es continua mantenint amb la pèrdua de 2.000 residents, el 55% dels quals són homes. En aquesta reducció d’efectius gairebé no han pesat les adquisicions de la nacionalitat andorrana que, en la seva majoria, han afectat ciutadans d’origen espanyol. D’altra banda, els treballadors de la construcció, declarats a la CASS en el mateix període, han disminuït de 774 assalariats. No sabem si la reducció és deguda a les noves formes de contractació laboral en el sector que han centrat l’activitat política, després de la pregunta de la consellera Judith Salazar en seu parlamen­tària.

Cal una reflexió per entendre per què no van bé les coses per a un col·lectiu que, després d’unes quantes dècades al país, havia aconseguit integrar-se plenament en la dinàmica social i laboral i que en el decurs de l’actual segle ha perdut gairebé 5.000 residents. Aquest col·lectiu ha contribuït al creixement andorrà; de forma directa amb la seva presència i de forma indirecta a través dels seus fills nascuts al país, un dels factors que més afavoreixen la identificació social que, juntament amb els anys de residència, són elements claus per la plena identificació amb la societat d’acollida.