Llegir

Aquests últims caps de setmana la majoria dels grans diaris han editat suplements seleccionant la millor literatura de l’any, complements que són una invitació a la lectura, a acomiadar l’any llegint. La lectura fa possible l’insòlit, com a entreteniment i evasió, com a aprenentatge, com a diàleg i plaer estètic, com a revulsiu de la instantaneïtat, com a escapatòria d’aquest estúpid “tuitejo, per tant existeixo”...

Sergio del Molino, escriptor i periodista, autor del cèlebre assaig La España vacía, escrivia tornant de Frankfurt, de la fira del llibre més important del món, que no va veure els alemanys gaire diferents d’altres viatges, amb les mateixes virtuts cíviques, circulant amb les bicis de sempre, esperant el semàfor verd per passar i tirant la brossa al contenidor correcte, però ara escrivien menys. Estan paralitzats –deia– per la perplexitat i la inquietud. Hi ha massa neurosi i ansietat, però desitjava als nous lectors alemanys que quan els bàrbars saquegessin casa seva, l’agafessin llegint amb una copa de vi.

Llegir, aquest era el missatge. La importància de tenir un llibre a les mans en aquests dies d’algoritmes, generadors ja de poder amb vocació hegemònica, i amb cert regust de comiat, però sense saber ben bé de què. Llegir ens permet pensar, fer una pausa i reflexionar. Contribueix a entendre abans de discutir i a discutir abans de condemnar. “A más libros, más libres”, deien a Salamanca, i feien córrer aquella màxima, atribuïda a la veïna i rebel Santa Teresa d’Àvila, “lee y conducirás, no leas y serás conducido”.

El bon amic Ramon Besora, mestre, editor i poeta, n’ha presentat dos fa pocs dies a la Seu. Mitja closca de nou plena de pluja i Els Iris, amb belles il·lustracions de Zuzanna Celej. Dos llibrets d’una gran sensibilitat. Us els recomano, per a ser llegits plegats, grans i petits.

Per la meva part he demanat als Reis la novel·la Al llac de Maria Barbal. Un tornar al pantà de Sant Antoni, al pantà de Talarn. Un llarg viatge. Travessar l’estret de Collegats, amb els ulls clavats al Barranc de l’Infern i al Forat de la Bruixa Grossa i arribar a Tremp, a casa dels oncles. I de tant en tant, al llac. Un espai fabulós. Un temps captivador. La infància.