Andorra i la desconnexió digital

L’eslògan turístic amb més èxit ha estat “Andorra, l’escapada”. Promovia les escapadetes curtes per gaudir de la neu i les compres. Tota una fita del màrqueting turístic. Era curt, concís i amb una crida a l’acció justa. Ara que s’està buscant que el país sigui un nou Lourdes turístic, es podria intentar recordar que a Andorra la desconnexió digital és possible. Perquè és cert que l’elevat preu del roaming fa d’Andorra un lloc tecno-detox. Recordem que amb l’adveniment del bluetooth, el que abans es podia veure com un desavantatge, ara és un tret distintiu respecte altres destinacions turístiques. Perquè veient com frontera enllà s’organitzen campaments per nens de desconnexió total, per tal que desenvolupin les seves habilitats socials, la creativitat, o si més no que aprenguin a contestar amb més de dues síl·labes seguides, aquí fa temps que es feia, i no es sabia. Encara més, aquests dies de festes només calia aixecar el morro de l’smartphone per constatar que els visitants van agafats de la mà, que els fills parlen amb els pares i que, en general, estan més pendents els uns dels altres. En definitiva, els turistes no estan mirant el mòbil tota l’estona quan passegen pels carrers. També és una forma de distingir, d’un cop d’ull, els d’aquí dels de fora, sense discriminació per edat, color de pell... només per l’ús de dades. Algú s’ha plantejat, doncs, convertir una idiosincràsia tecnològica en un avantatge per atreure aquells que busquen un temple per relaxar-se? D’una banda, la natura ja la tenim; o si més no, el que en queda. De l’altra, a Occident proliferen les iniciatives per gaudir del lleure sense el mòbil. Per què no, doncs, aprofitar aquesta demanda per oferir una Andorra on només els bilionaris puguin fer servir el mòbil amb les tarifes de roaming locals? Al capdavall, abans, quan els mòbils convivien amb els telèfons estacats a la paret, en trucar es deia: “Et truco des del mòbil”. Era un símbol d’estatus. Ara que els mòbils han guanyat la batalla, l’equivalent seria dir: “Et truco des d’Andorra”. La prova definitiva que no es va estret d’armilla i hom es pot permetre el luxe de fer grans despeses. Andorra ha esdevingut, sense adonar-se’n, un paradís tecno-detox. Que comenci la desconnexió!