L'any 2023

Bon any! Que ens sigui lleu i suau! A Andorra, un any d’eleccions. Ja fa dies que es veu activitat, moviment i cadència dels seus actors. Com sabeu, n’hi ha altres que no es veuen, però hi són i, així mateix, altres que diuen que es veuen, més no hi són. Arrenquem el bull! Eleccions, res de nou. Aquest any, a Europa, n’hi haurà una vintena llarga.

Any de record i memòria també a casa nostra: 30 anys de la Constitució! Al març ho commemorarem. Potser en plena campanya electoral. Millor. Celebrarem doblement que la sobirania resideix en el poble andorrà. Penso ara en dos actes que foren els últims realitzats pels Coprínceps en el marc de les seves competències històriques: la recepció de la quèstia i la llei del referèndum. La primera, el darrer lliurament del tribut de la quèstia, fou el 12 de novembre de 1992, amb un memorable discurs del Copríncep Joan Martí. El tribut, el mer imperi i la justícia, entre altres drets, que el bisbe d’Urgell i els seus successors pactaren “in perpetuum” a Lleida, en el Pariatge de 1278, no fou “per sempre més”, com sabem ara, però aixecà i fixà la clau de volta del nostre règim polític. Règim, que avui la Constitució el defineix com a Coprincipat parlamentari. També per celebrar-ho. La segona, la llei del referèndum de la Constitució del 5 de febrer de 1993, fou el darrer acte dels Coprínceps històrics. El Consell General, tres dies abans, ja havia aprovat el projecte de Constitució i aquest projecte de llei i demanà als Coprínceps que convoquessin el poble andorrà a referèndum. Fou l’últim acte, el pont, que va lligar la transició al sistema constitucional amb la legitimitat precedent.

Tampoc no podem oblidar que el 2023 hauríem de veure tancat l’acord d’associació amb la UE. “Encaixar amb l’entorn”, en va dir encertadament Iago Andreu en les Jornades de la SAC. Com si fos una aparença, una imatge, de “nous” Pariatges, ara en pau, en completar avui, altra vegada, un “nou” definir-se en funció de l’entorn. “Encaix, adaptació, ajustament, homologació... paraules comunes en la història del país”, inicia Iago la seva intervenció.

2023: incertesa, esperança, resiliència i precaució. Ens queda encara la pandèmia, Ucraïna i, potser, els Balcans.