Temps era temps

No sé si ho recordeu, però, temps era temps, l’any estava dividit en quatre estacions: primavera (res no és mesquí ni cap hora és isarda), estiu (tota cuca viu), tardor (primavera d’hivern) i hivern (ai, quin fred que fa!). No, no estic parlant de quan les granotes criaven pèl, ni tan sols de quan les vaques volaven, ni de l’any de la Picor, ni dels temps de Maricastaña ni de quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Només cal que retrocedim fins que érem petits i pel Ram estrenàvem vestidet i mitjonets, al juliol i a l’agost suàvem la cansalada, per Tots Sants tot eren capes i mocadors grans i els caramells de gel penjaven dels ràfecs mentre els gats, enfebrats pel febrer, feien marrameus i marramaus pels carrers dels pobles.

La meva àvia materna, que va arribar a Catalunya amb una mà al davant i una altra al darrere, per passar l’hivern només tenia dues bates de màniga llarga, d’aquelles de rentar i posar. Quan, a ple hivern, glaçada amunt, gelada avall, anava a esterrejar o a rentar la roba (Lagarto, Lagarto...) en els safarejos d’aigua congelada d’alguns senyors del meu poble, tot sovint li preguntaven si no tenia fred, a la qual cosa contestava: “¿Para qué quiero frío, si no tengo abrigo?” Els seus nets grans, els meus germans, em parlaven de penellons i de genolls pelats eternament. La tia Rosita es passava l’estiu fent glaçons de sidral de llimona per vendre’ls a una pesseta a les quatre criatures del barri i l’hivern fent ganxet enganxada a una taula rodona que amagava un braser. Banyar-se a qualsevol gorga del Daró a ple estiu et refrescava i trencar el gel de qualsevol safareig de reg a ple hivern et feia entrar en calor. Diuen que aquí dalt nevava tant que les criatures havien d’anar a escola amb neu al coll i us ben asseguro que a casa meva la tramuntana tallava com un ganivet i bufava com si fos boja, però nosaltres, emmascarats amb passamuntanyes de llana i amb les butxaques plenes de rocs, arribàvem a costura amb els llavis lilosos i les galtes ben vermelles.

Temps era temps es veu que l’any estava dividit en quatre estacions: hivern (un poc de neu sota una massís de violetes), tardor (les fulles cauen i es marceixen les flors), estiu (és el temps d’estimar pels camins) i primavera (i tota fulla verda eternament).