Som nosaltres

Som nosaltres. Sempre hem estat nosaltres. Sempre serem nosaltres. Ens agrada disfressar-nos, això sí: de gasos d’efecte hivernacle, d’algoritmes, de classe política. També ens agrada despullar-nos i ens presentem com a humans, a seques, com si fóssim uns humans qualsevol, com si qualsevol tipus d’humanitat provoqués els mateixos efectes que provoca la nostra manera particular d’exercir la humanitat. Pilotes fora, sempre. Som nosaltres. Manipulats –per nosaltres mateixos– si voleu. Condicionats. Incentivats. Dirigits. Ensinistrats. Adoctrinats. Corromputs. Disminuïts. Distrets. Drogats. Devastats. Inutilitzats. Cansats. (Pel poder, en totes les seves formes.) Però som nosaltres. Ionquis. Conformats. Obedients. Mandrosos. Endormiscats. Sotmesos contents de ser-ho. Còmplices. Autors materials de la cosa. Col·laboradors necessaris de la cosa. Operaris de manteniment de la cosa. Som nosaltres. Darrere de cada nova llei i de cada inacció política hi som nosaltres. Darrere de cada sentència injusta, hi som nosaltres. Darrere de cada algoritme que ens manipula o que discrimina minories, hi som nosaltres. La intel·ligència artificial que aprèn i s’entrena a partir del big data, de fet, som nosaltres. Som nosaltres qui la entrenem –amb totes les imatges que disseminem per aquí per allà cada dia, amb cada cerca, amb tots els usos que fem de qualsevol aplicació– i som nosaltres qui parlem a través d’ella. No és una màquina, no, som nosaltres agregats, filtrats, destil·lats, però som nosaltres, sempre som nosaltres. De la mateixa manera que som nosaltres qui ens estem carregant casa nostra. El problema, però, és que hem deixat de mirar-nos al mirall. Ens hem prohibit, més aviat, mirar-nos al mirall. Ens hem prohibit pronunciar el nostre nom. Ens hem autocensurat recordar qui som nos­altres. Com els hereus de les fortunes sorgides de l’esclavisme. Com els qui camuflen de mèrit tot el que obtenen per herència. N’hem fet un anatema. I a qui ens recordi qui som, el ridiculitzarem, el titllarem de démodé, d’antiquat, d’inadaptat, de dogmàtic. Que sembli que no som nosaltres. Que són coses aïllades. Que són moltes coses inconnexes, inabastables, incorregibles, inevitables. Que no sembli que som nosaltres, el capitalisme i els qui el validem cada dia.