La veritat de les mentides

El títol d’aquest “Foc i lloc” està manllevat d’un llibre de Vargas Llosa. Malgrat que el peruà s’està convertint en un personatge de la premsa rosa, continua sent l’autor d’algunes novel·les extraordinàries i algun assaig memorable, com el llibre del qual agafo en prèstec el títol. A La verdad de las mentiras l’escriptor repassa les novel·les més importants de la literatura contemporània i ens fa descobrir la veritat que s’amaga entre les mentides de la ficció. Però avui no parlaré de llibres, sinó d’unes altres ficcions. Les sèries televisives. A casa tenim un petit problema per posar-nos d’acord perquè amb això tenim gustos divergents: a la mestressa li agraden les sèries de fantasia i ciència-ficció. A mi, en canvi, m’agraden les docusèries o les sèries realistes, especialment les que tracten les interioritats de la política, les trames entre partits rivals que a vegades acaben fent coalicions contra un adversari comú, la traïció d’un grup que deixa plantat un antic aliat per una cadira o fins i tot les rivalitats dins d’un mateix partit, amb personalismes que es fan la pell els uns als altres. En aquestes sèries sempre hi ha personatges a l’ombra: a vegades són supervivents sense escrúpols que fan la feina bruta i altres cops es tracta dels qui maneguen els fils lluny dels focus mediàtics. Un dia miràvem House of cards i la meva dona es va aixecar emprenyada. Són tots una colla de malparits, es va queixar. Però si és una sèrie, li dic. I què et penses que passa a la realitat?, respon. Em vaig quedar sol al sofà, pensant en la veritat de les mentides. Des d’aleshores, interpreto l’actualitat política com si fos una sèrie de ficció, mania que s’agreuja quan s’atansen eleccions. Aleshores em pregunto com és que ha sortit determinada informació de tal ministre ara i no abans, qui i per què ha filtrat que aquest grup voldria fer una aliança contra uns altres, com és que una querella que hivernava es reactiva en aquest moment. Arreu imagino confabulacions. Intrigues amb corbata. Joc brut. Sempre penso que una mà negra ha traçat un pla, que les coses no passen per casualitat i que només cal esperar a veure qui surt beneficiat de les desgràcies alienes. Ara descodifico la realitat a l’inrevés: només imagino les mentides de la veritat.