Equivocacions

Som persones i tots ens equivoquem, a vegades conscients de l’error o a vegades sense mesurar-ne les conseqüències. L’error humà és molt difícil de gestionar, ja que la gent pot fer coses inesperades, és a dir, els tipus de falles són imprevisibles. El nostre dia a dia fa que cometem errors un cop rere un altre. Els factors humans, les limitacions de la ment i l’estructura del nostre cos són les bases de l’error humà. Un podria argumentar raonablement que tots els fracassos són la culpa del disseny humà perquè no podem evitar que passin, i tampoc podem evitar l’impacte que té sobre el nostre entorn. De fet, quan ens equivoquem podem veure que al nostre voltant es generen sentiments de comprensió i suport. O tot al contrari, sentiments de crítica, que a vegades es torna cruel, amb tocs d’agressivitat desmesurada.

I amb això no vull dir que hàgim de minimitzar les errades que tots en algun moment hem pogut cometre. Tot al contrari. A la vida anem creixent i ens desenvolupem i les errades ens ajuden, generalment, a millorar. Per tant, tampoc hem de castigar les persones que s’equivoquen com si fossin les pitjors del món, oblidant que al darrere hi ha un ésser humà i que ben segur ha fet coses bones, i a més, segurament és bona persona.

Cada cop la nostra societat es troba més plena d’ànsia de sang. I això no és bo. I cada cop és més freqüent aquesta necessitat de judici públic. O com a mínim cada cop es veu més. Segurament les xarxes socials ajuden a treure la part negativa de la gent. Es té la facilitat d’expressar-la per així humiliar més la persona que ha comès un error, i fer arribar aquest missatge a més públic. I dintre de tot aquest maremàgnum de negativitat i crítica fàcil, quan hi ha rectificació dels errors desapareix aquella dita que deia “rectificar és de savis” convertint-la en una foguera més gran, on la llenya del penediment i la rectificació fa que el foc sigui cada cop més important, i dona més carnassa als corcons que es diverteixen davant d’aquest caos.

Els humans són imperfectes i la nostra fal·libilitat és universal. És la naturalesa dels humans a mal jutjar i cometre errors. Per tant, cal reconèixer les nostres limitacions humanes i pensar en la nostra forma de fer per evitar-los.