Salut democràtica

Recentment, un mitjà de premsa francès s’ha fet ressò d’un informe difós per l’entitat V. Dem, de la Universitat d’Estocolm. Aquest observatori, finançat, en part, pel Banc Mundial, es dedica a donar suport a diferents projectes multidisciplinaris d’anàlisi de les polítiques públiques articulades pels governs i administracions centrals.

En el seu últim treball, examina la salut democràtica dels estats que participen a l’Organització de les Nacions Unides i consegüentment s’adhereixen a la Declaració Universal dels drets humans. No fa falta dir, tal com podem comprovar diàriament seguint l’actualitat, que el resultat d’aquesta anàlisi deixa molt a desitjar. Si bé a principi dels anys noranta, després de la caiguda del mur de Berlín, els principis fonamentals que regeixen el concepte de democràcia liberal s’havien estès, i això fins al 1995, des d’aquesta data es constata un retrocés en aquest àmbit, amb la instauració de governs autoritaris, dels quals el nombre ha anat creixent. Així, segons aquest report, avui dia un 70% de la població mundial queda administrada per aquest tipus de règim i només es podria comptar amb uns 34 estats, dels més de 190 que componen l’ONU, que es mereixen l’esmentat qualificatiu de democràcia liberal. I dona com a exemple alguns dels països que s’esmenten regularment en la premsa internacional, com ara Turquia, Birmània, però també Hongria, pel que fa a Europa. Certament, no s’han de confondre aquests règims amb les dictadures que s’han conegut en el passat i que, algunes d’entre elles, encara sobreviuen. Tot i això, la deriva així científicament constatada interroga pel futur i implica força inquietud en relació amb un eventual agreujament de la situació en els 34 països que, fins ara, s’han salvat d’aquesta temptació. Exposa, entre altres criteris de determinació, que una de les principals característiques d’aquests governs autoritaris són els impediments que institueixen en relació amb l’exercici d’un sufragi electoral lliure i no condicionat. Ara bé, paradoxalment, en els estats democràtics hem de lamentar que una part important dels electors es refugiïn en una abstenció a exercir aquest dret del tot imprescindible i tan envejat per altres.