La setmaneta

Quina setmaneta que hem tingut! Que Andorra és un país de neu, tots ho sabem i ho diem, però quan les previsions de neu són fortes i després aquesta triga tres dies a aparèixer com Déu mana, queda el regust d’engany en les previsions futuròlogues, apaivagat per la feliç calma de veure nevar des de casa. També de veure com, any rere any, i malgrat els avisos, encara hi ha valents que surten a la neu sense equipaments, que no triguen a inundar les pàgines de la premsa.

Darrerament m’he aficionat a llegir tweets per allò d’estar informat i present a xarxes (o a més xarxes de les que habitualment estic present) i he pogut copsar com alguns es queixaven de la cancel·lació de l’esquí escolar evocant els vells (i per a alguns bons) temps en què encara que nevés abundantment o caigués el cel s’hi anava. Em permeto compartir que poques vegades vam acabar anant, almenys durant els meus anys escolars, a esquiar amb temporal de neu; no passava així als esquí clubs, on moltes vegades acabàvem a “la sala” esperant una millora climàtica. Tornant a l’esquí escolar, més aviat acabàvem arribant a l’escola i trucaven a la família perquè ens vingués a buscar. El que és clar és que quan s’és previsor, tot malament perquè es cancel·len les coses, i quan no se n’és, tot són crítiques per la manca de previsió... Sense trobar mai el punt mitjà que satisfaci tothom. Per variar, només faltaria.

A tot això, aquesta setmana he hagut de batallar en l’àrdua tasca d’aconseguir fer una compra de cintes per a la meva col·lecció de condecoracions al Pakistan, fer el pagament i que el paquet arribi a Andorra. Resulta que, per enviar diners al Pakistan, els bancs necessiten vint mil papers justificatius per evitar sospites de blanqueig. I per acabar-ho d’adobar, resulta que poques companyies de missatgeria entreguen paquets a Andorra i t’obliguen a posar adreces espanyoles amb els costos de duana i recollida que implica. Ingressos de duana per importació que Andorra deixaria de facturar en el cas que se superi el mínim exempt personal de 220€. Ja fa anys que passa, però certament, comença a ser hora que es facilitin les vies perquè es pugui distribuir a Andorra en igualtat de condicions que a la Unió Europea.