Creat:

Actualitzat:

Per fi s’ha tancat un cicle tan previst com esperat: la parapública FEDA ha comprat la totalitat de les accions del forn incinerador de la Comella. Aquesta infraestructura és un monument al liberalisme salvatge. Un exemple de llibre de com privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. Una solució de final de xemeneia per gestionar els residus d’Andorra manta vegada denunciada. I no és per manca d’alternatives i propostes fetes al govern de torn, molt abans de la seva licitació, tant des de la societat civil organitzada com des de les formacions polítiques a l’oposició.

La més elaborada va ser la proposada per la UTE d’ONG’s Greenpeace -APAPMA. Un pla complet de recollida, tria selectiva i valorització dels residus sòlids urbans, de gestió pública. El dit estudi va ser entregat a govern l’any 1999, i aquest ni es va dignar a valorar-lo. El negoci era massa sucós i havia d’anar a parar a mans privades. Vist el desenvolupament posterior de la licitació, construcció i explotació per part d’una societat força peculiar en la seva composició accionarial, això va quedar ben clar.

Tot plegat va acabar a la Batllia, amb querelles de polítics creuades, on encara cueja, gràcies a la tossuderia d’APAPMA i la força del Tribunal Constitucional. Actualment hi ha activada una investigació a la Batllia sobre si el cost del forn incinerador va ser delictiu o no. Esperem que no duri tant com la instrucció del cas Valora, també del 2007.

Com que d’aigua passada, molí no en mou, potser és millor centrar l’atenció en iniciatives avantguardistes respecte al tractament dels residus. Per exemple, la de l’empresa Mill.com, que ha desenvolupat un cubell per a la brossa orgànica que tot sol, a casa, transforma les restes de menjar en pinso per al bestiar, sense pudors.

Nosaltres, en canvi, les seguim llençant al forn incinerador. Ara es diu que la recollida dels residus orgànics es generalitzarà a partir del 2024. Però només per als grans generadors. Mentrestant, en altres llocs, pagant uns 30€ mensuals, que inclouen el cubell hi-tech, els ciutadans els tracten a casa, guarden el pinso generat i avisen perquè el recullin. Fixin-se! No cobren! Paguen!

D’això se’n diu compromís amb la mare natura. Compromís, que és del que es tracta.

tracking