Controlar l'especulació immobiliària

L’accés a l’habitatge és el problema més preocupant de la societat andorrana. Tot i que un sector important preferiria ser propietari, el 65% viu en règim de lloguer, però el preu de compra és un obstacle insalvable. El creixement del lloguer turístic i la inversió estrangera en promocions immobiliàries de luxe han provocat l’augment del preu del lloguer i el de compra. Aquesta qüestió centra l’atenció dels diferents grups polítics, en plena precampanya, que busquen fórmules per mitigar un dels majors neguits de la ciutadania.

Nova Zelanda i el Canadà han restringit la compra d’immobles a estrangers no residents. Dins la UE, hi ha restriccions a Dinamarca, les illes Aland de Finlàndia i Malta, països que van negociar aquest punt en els respectius tractats d’adhesió. A les Balears, on el 40% de la compra de vivenda la realitzen estrangers, volen aprofitar l’escletxa que, l’any 2013, obria el Tribunal de Justícia de la UE, davant la pretensió de la regió de Flandes, de supeditar les transaccions a l’avaluació d’una comissió. Es va desestimar la pretensió per ser discriminatòria, vulnerar les llibertats comunitàries i ser contrària als tractats, però es va deixar oberta aquesta opció si es justifica per l’interès social de la propietat.

El 2021 es crea l’Institut Nacional de l’Habitatge per impulsar el mercat de lloguer a preu raonable. Govern i comuns, amb més o menys encert, busquen alternatives per garantir condicions dignes a un sector de la població amb recursos limitats. Les solucions inclouen allargar la durada dels contractes, incrementar l’oferta amb la construcció, compra o arrendament d’immobles o la condonació de la cessió obligatòria si els edificis es destinen a lloguer. Concòrdia proposa limitar la inversió estrangera en habitatge a través de quotes i crear un cadastre públic d’immobles. El Raonador demana invertir en habitatge i desincentivar la compra de segones residències. El PS recomana prioritzar la compra i rehabilitació d’habitatge davant d’altres projectes, per disposar d’una borsa a preu assequible regulat. Per als grups de la majoria, limitar la inversió estrangera i prohibir la construcció per a segones residències no soluciona el problema de l’habitatge. Les alternatives són diverses i no sempre fàcils d’implementar.