Subvencions culturals

Aquesta setmana es va presentar al Ministeri de Cultura la convocatòria de subvencions culturals del 2023. La primera notícia és que hi ha notícia, és a dir, que es fan públiques les bases de la convocatòria en un acte que precisament les dignifica. Creure en la cultura és invertir en la cultura, el valor real de la qual és immaterial però que té uns costos de creació, producció i difusió sovint molt cars i que serien inviables sense participació pública. Algú podrà dir que la presentació de les subvencions té un component electoralista (cosa que m’interessa poc), però en tot cas la presentació estava justificada perquè calia explicar algunes novetats. I aquesta és la segona notícia: la principal novetat és que les subvencions s’orienten a privilegiar aquelles propostes més professionals i d’aquesta manera es contribueix a la professionalització del sector. Molt bé.

Una altra bona notícia és que s’ha creat la modalitat de traducció d’obres literàries o de pensament de la nostra literatura en català, idea que s’ha anat congriant en diversos fòrums quan s’ha fet palès que sense un estímul públic al darrere, es fa molt difícil difondre la producció literària andorrana. Felicito el Ministeri de Cultura per haver recollit la idea. Serà un estímul directe per als traductors però de retruc pot implicar un reforç per als editors i als autors. Els escriptors podem concursar des de fa quatre anys a la modalitat de beca de creació literària. Aquesta va ser una iniciativa molt bona per a un col·lectiu, el d’escriptors, una mica oblidat: nosaltres no fem bolos, el nostre públic és individual i silenciós, no tenim grans festivals on lluir dots que no tenim i en general treballem sols i a casa. Per sort, ningú no veu les nostres misèries i només traiem el cap quan publiquem llibre, si tot va bé cada x anys. Però el que molta gent no sap és que els autors som els que menys cèntims guanyem amb els nostres llibres. Els bons editors, els editors amics, ens voldrien donar un percentatge més alt, però aleshores se la juguen que no els surtin els números. Per això confio que les subvencions tendiran a trobar l’equilibri entre ajudar els divulgadors i promotors diversos, sense oblidar els creadors. Sense el que creem, no hi hauria res a difondre.