Bona política

A ningú se li escapa que, tot i que encara no s’ha anunciat la data de les eleccions, fa ja setmanes que ens trobem immersos en període de precampanya. Ens queda clar si seguim el constant raig de notícies que circulen, rodes de premsa, comunicats o publicacions a les xarxes socials.

També si seguim les emissions del Consell General, on podem veure moments en què el debat polític amb contingut passa a un segon pla i apareix l’ocurrència, els gestos imposats i forçats, riures com a contraresposta de respostes tècniques o retrets contra el Govern, a vegades amb l’objectiu de guanyar un titular als mitjans de comunicació del país.

Vull pensar que és fruit del moment en el qual ens trobem. Perquè és necessari que al Consell General i a tot l’escenari polític predomini el debat, el contrast d’idees, i guanyi la subtilesa, aquella manera afinada de contradir el missatge de l’oponent polític, d’intentar desarmar l’altre dels seus arguments amb d’altres de més ben argumentats. Quan tot això predomina i destaca, en surt tothom beneficiat, també l’afecció dels ciutadans amb els seus representants públics.

Si som seguidors de la política dels països de l’entorn podem veure com, cada vegada més, apareixen als parlaments personalitats amb un tarannà i diàleg més propi d’un teatre que d’un hemicicle polític. Ens n’hem d’allunyar. Des de sempre a Andorra han tingut més pes les posicions educades i intel·ligents, els estadistes, la coherència, el que coneixem per savoir faire. Perquè és la manera de guanyar-se el respecte de la resta de consellers i conselleres generals, del Govern i també de la població que els ha votat.

M’agradaria, per tot plegat, i veient alguns indicis, que els consellers i conselleres generals i els representants públics no es deixin dur pel populisme, que s’allunyin de les males formes i dels atacs personals. La ciutadania no ens mereixem cap vodevil.

Preservem la bona política. També en la propera legislatura.