La dificultat de la tasca

D’aquí a pocs mesos es donarà el tret de sortida a una nova legislatura amb els responsables designats, en total llibertat, pels electors, al seu capdavant. La tasca a afrontar serà complexa i immensa. Les problemàtiques a resoldre són i continuaran sent nombroses i diferenciades. La situació internacional influirà en la nostra economia, preocupació principal del conjunt de la ciutadania. Causes internes participen igualment en aquesta conjuntura. Així, a més de la crisi de l’allotjament i de la inflació desbocada que es pateix, també caldrà posar fil a l’agulla amb la imprescindible reforma de les pensions de jubilació, sense la qual d’aquí a uns quants anys ens trobarem davant una realitat insostenible que afectarà directament tots aquells que han dedicat la seva força de treball a la prosperitat d’Andorra. Podem afegir a aquesta llista, que no és exhaustiva, la necessària compatibilitat que s’haurà d’instaurar entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament i creixement del país, en particular en el sector de la construcció, de gran importància per a la resolució de la crisi de l’habitatge. Val a dir que, a la diferència del que poden pregonar alguns populistes, no existeix cap solució senzilla i immediata per a aquestes diferents temàtiques. L’exemple dels països del nostre entorn ho evidencia. Tot i els seus recursos econòmics, que els atorguen mitjans d’actuació que mai tindrem al nostre abast, afronten unes dificultats similars i no han descobert la recepta màgica que facilitaria resoldre satisfactòriament les reivindicacions dels seus ciutadans.

Aquestes circumstàncies obliguen, per tant, a fer prova de maduresa i de responsabilitat. Vendre fum no servirà de res, atès que la decepció que en davallarà fracturarà encara més la societat. Aquesta obligació ha de portar els futurs responsables a integrar dins les mesures a posar en pràctica, l’equilibri del tot necessari en una societat cohesionada. Equilibri que ha de correspondre amb unes certes renúncies recíproques, i esperem momentànies, a un estatut que avui queda fortament afectat per les incidències del moment. Al contrari, el fracàs podria ser absolut i molt més traumàtic que les decisions a articular.