Candidat accidental

Imaginem un candidat en precampa-nya: passeja pels carrers d’un barri desafavorit i s’interessa pels problemes dels veïns, però l’eixam de càmeres al seu voltant demostren que es tracta d’una visita electoralista. La cosa va bé fins que parla amb un home jove que li diu el que tothom pensa, però mai ningú no gosa dir als polítics: que només es recorden del barri per les eleccions, que tots busquen la cadira, etcètera. Posem que l’home combina una expressivitat natural amb una bona capacitat retòrica. Suposem que sigui l’educador social del barri. Per arrodonir-ho, fem que tingui trets distintius d’algun sector social marginal. Que sembli vagament immigrant? Millor encara: que sigui negre. Aix no, s’ha de dir de color. Les càmeres i mòbils enregistren el sermó directe i sense embuts del veí que desarma el polític professional. En poques hores es fa viral i el vídeo de l’educador esbroncant el candidat obre l’informatiu del vespre. L’endemà, a Youtube, milers de visualitzacions. Algú pensa a aprofitar aquell talent innat i al primer capítol el nostre home acaba encapçalant una llista alternativa que inquieta els partits convencionals. Aquest és el plantejament de la minisèrie francesa En place, traduïda en castellà com a Presidente por accidente, títol menys subtil i que anuncia un possible copríncep negre, com a mínim i de moment, només a la ficció. Però tot arribarà. O no. I és que el candidat accidental connecta amb la gent normal i té alguna possibilitat d’arribar a l’Elisi. La comèdia televisiva és molt recomanable i hi he pensat perquè els nostres candidats també han de tancar les seves llistes. No ha de ser fàcil i en alguna circumscripció els acords quallaran en el darrer sospir. O no. Imagino si passés com a la sèrie. Que algú que ha estat a la perifèria de la política, de cop, fruit dels pactes assolits o trencats a última hora, es veiés pressionat i hagués de decidir si es presenta o no. Mentre algú llegeix aquestes línies, algú altre, en alguna parròquia, està rumiant si accepta posar el seu nom en una llista. S’ha de ser valent per fer el pas. Per això felicito tots els candidats pel seu compromís. Dit això, també espero que amb la seva manera de fer campanya, dignifiquin la política i el poble que representen.