La qüestió de la nacionalitat

Andorra ha fet un salt important en fer extensibles els drets econòmics a tota la població, però encara queda camí per ampliar els drets polítics al 52% que no disposa de la nacionalitat andorrana. L’afirmació d’Andorra com a estat de dret, un cop aprovada la Constitució, obligava a acostar la població de fet amb la població de dret; les lleis de nacionalitat dels anys noranta van augmentar el col·lectiu andorrà, en termes relatius i absoluts, a expenses dels residents estrangers, especialment del col·lectiu espanyol. La política d’integració continua amb el canvi de mil·lenni i, l’any 2004, es fixen vint anys de residència per obtenir la nacionalitat, que es redueix a deu per als joves escolaritzats al país. Aquests canvis permeten que, l’any 2008, els andorrans esdevinguin el primer col·lectiu nacional, després d’haver estat desplaçats als anys cinquanta del segle XX pels espanyols.

El Consell d’Europa aconsella valorar la doble nacionalitat, reduir a deu anys el temps de residència per adquirir-la i incloure els residents sense drets polítics en processos de participació perquè tinguin veu en el desenvolupament del país. Ni la Constitució permet la doble nacionalitat ni existeix consens suficient entre les forces polítiques per abordar una reforma en profunditat. El model demogràfic andorrà, caracteritzat per una amalgama de cultures, fa que la integració política sigui un tema controvertit; mentre que uns sectors ho veuen com un dret natural, d’altres creuen que pot posar en perill la identitat nacional. Les enquestes del CRES confirmen que dos de cada tres enquestats són partidaris que els estrangers participin en les eleccions locals després d’uns anys de residència.

Es preveu que l’acord d’associació amb Europa, que pot canviar el nostre futur, sigui avalat en un referèndum reservat als andorrans. Si el cens electoral s’acosta a la realitat demogràfica, el resultat serà més equitatiu en un tema de tanta transcendència. La participació en la vida política dels residents més arrelats afavoreix l’estabilitat i la cohesió social. Des dl punt de vista de la salut democràtica, urgeix ampliar el dret a vot perquè el puguin exercir aquelles persones que viuen de manera estable al país i estan afectades per les decisions dels poders públics.