Pessimisme i esperança

El recent terratrèmol a Turquia i Síria ha posat en relleu, una vegada més, la importància, però també la necessitat, de la col·laboració humanitària internacional. En efecte, la gravetat d’aquesta catàstrofe i les seves conseqüències, més de 40.000 morts i algunes ciutats totalment arrasades, han evidenciat que la intervenció d’únicament els països afectats no permet el rescat dels innombrables ferits que queden bloquejats sota les runes. I, com sol passar, nombrosos altres estats han prestat d’immediat la seva ajuda, tot i que, pel que afecta Síria, el seu govern dictatorial ha tardat uns dies a obrir uns quants punts fronterers perquè els equips de rescat accedeixin al seu territori.

En el marc d’aquesta intervenció, s’ha pogut comprovar que alguns governs han sabut deixar de banda les tensions que els oposaven essencialment a Turquia. Així, Grècia, malgrat les recents amenaces del president Erdogan, ha actuat d’immediat, posant a la disposició del veí mitjans humans i materials destinats a mitigar els efectes d’aquest desastre. Encara més il·lustrativa és la intervenció d’Armènia, tot i el greu contenciós que l’oposa a Turquia des del genocidi del 1915. Val a dir, a més a més, que recentment aquest traumatisme s’ha agreujat, en constatar el suport no dissimulat que el govern turc va aportar a l’Azerbaidjan, en la injusta agressió contra Armènia. Tot i això, aquest petit país no ha dubtat a proporcionar, de forma desinteressada, la col·laboració al poble turc, que ha quedat sorprès per la presència al territori dels campaments dels equips de rescat arborant la bandera armènia.

A la vista d’aquests exemples, només podem lamentar que sigui necessari un daltabaix tan gran perquè els governs s’adonin que la col·laboració internacional és un requisit imprescindible per a una convivència pacífica. Malauradament, res no garanteix que l’actuació altruista de Grècia i Armènia impliqui que Turquia revisi la visió imperialista, que ha causat ja una infinitat de desgràcies. El martiri del poble kurd n’és una altra prova fefaent. Ara bé, no podem perdre l’esperança i apostem, doncs, perquè en un futur pròxim aquesta previsió pessimista quedi invalidada.