La patrulla del WhatsApp

Al parlament del Regne Unit estan a punt de votar una llei que exigeix a les empreses d’aplicacions de missatgeria instantània que permetin a les autoritats patrullar pels continguts creats pels usuaris a la recerca de qüestions com ara la pornografia infantil o el terrorisme. Això acabaria amb la privacitat de les comunicacions dels usuaris, perquè no es permetria el xifrat actual de les comunicacions d’extrem a extrem.

Ara bé, semblen oblidar que existeixen raons importants que fan que els ciutadans sàpiguen per què han de protegir aferrissadament les seves comunicacions digitals.

Primer, perquè les comunicacions digitals, com ara correus electrònics, missatges de text, trucades i missatges a les xarxes socials, contenen informació privada que no es vol compartir amb altres persones.

Segon, perquè també poden contenir informació confidencial, com ara dades bancàries o contrasenyes, que poden ser vulnerables als hackers i altres ciberdelinqüents.

Tercer, per garantir la llibertat d’expressió. Si les comunicacions són interceptades o vigilades pel govern o altres organitzacions, podria limitar-se la capacitat dels ciutadans per expressar les seves opinions lliurement i sense por a represàlies.

També s’hi pot afegir la limitació de la capacitat dels ciutadans per recopilar informació, processar-la i prendre decisions informades, quan se sap que les comunicacions estan controlades.

Finalment, la protecció de les comunicacions digitals és important per mantenir la confiança dels ciutadans en les tecnologies digitals en general. Quan no es pot confiar que siguin segures, deixen de ser útils.

En definitiva, com que els governs tenen la responsabilitat de protegir la seguretat i el benestar dels seus ciutadans, sovint trien la via fàcil d’interceptar i vigilar les comunicacions de tota la població. Obliden que aquesta només pot ser legítima si es realitza d’acord amb les lleis i les normes democràtiques establertes, amb una supervisió adequada per part dels tribunals o altres òrgans de control.

De no ser així, aquestes pràctiques il·legítimes poden ser considerades una violació dels drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, així com una amenaça per a la democràcia.