Idees

El 1931, el dia que van inaugurar la biblioteca pública del seu natal Fuente Vaqueros, Federico García Lorca, autor de la Trilogía rural magníficament editada des d’Andorra per Trotalibros Editorial, va pronunciar un discurs en què afirmava que un poble sense font no era realment un poble. Volia dir que no podia ser un poble optimista i humanament habitable perquè la font és el punt de trobada i lloc d’intercanvi on flueix la vida social: la gent s’hi explica notícies, històries i xafarderies. També vinculava la font a la biblioteca que inauguraven en aquell moment com a nou espai de convivència. A les ciutats actuals, en la vida contemporània hiperconnectada i hipercomunicativa, la vida social sembla una riera que baixa torrencialment, i per això necessitem que els llocs de trobada permetin un intercanvi d’idees de qualitat, enriquidor i que siguin espais encalmats, allunyats del soroll i la superficialitat, on poder ampliar la visió del món.

No és aquesta la funció que fan les llibreries? Pocs comerços o negocis són tan particulars. Com a qualsevol botiga, hi ha qui despatxa, hi ha clients, caixa i productes. Però les llibreries són també un punt de trobada, de recomanacions, de somnis i de viatges de paper. Un lloc on connecten persones i idees. No són un comerç convencional: el botiguer és un llibreter; el client, un lector; i els llibres, una veritable font on assedegar la curiositat. El llibreter dinamitza una comunitat –discreta i silenciosa, però apassionada– que orbita al voltant dels llibres, et recomana títols, coneix els teus gustos i, a la llarga, els teus interessos. Amb un bon llibreter, en definitiva, acabes compartint una complicitat molt semblant a la d’un amic.

Què faríem sense llibreries? Per sort a Andorra en tenim moltes i prou variades, totes amb el seu segell personal i el seu caràcter. I és una gran alegria que creixin, es consolidin i facin anys. Per això amb aquestes línies vull felicitar la llibreria Llibre Idees, al cor de l’Illa Carlemany, que acaba de fer els seus primers quinze anys d’història. Esperem que en faci molts més. En un món en què les presses semblen haver-se empassat el bon gust, la sensibilitat i les ganes de conèixer, les llibreries s’han convertit en un refugi.