Ja han passat 30 anys!

Ahir, dimarts, tot just 30 anys. Des del dia en què, mitjançant referèndum, el poble es va pronunciar i aprovar, per àmplia majoria –un 74%– la Constitució que regeix el nostre ordenament jurídic. Un llarg camí s’acabava aquell diumenge. Camí que s’havia encetat més o menys formalment a principi dels anys setanta i que havia conegut una primera etapa transitòria el 1981, amb la creació del Consell Executiu. I, finalment, el 4 de maig del 1993, data d’entrada en vigor de la Carta Magna, s’instaurava un nou sistema institucional que portava, uns mesos més tard, el ple reconeixement de la personalitat internacional del Principat.

El 2023 podem constatar com els principals actors que varen intervenir en aquest esdeveniment tenen una percepció a vegades parcialment diferent d’uns llargs mesos de negociació, que hauria pogut fracassar per molts factors diferents. Com sol passar, alguns cauen en la temptació d’atribuir-se els mèrits d’aquest èxit. Ara bé, l’objectivitat ens ha de portar a considerar que l’aconseguiment d’aquest objectiu constitueix una obra col·lectiva de tots els interventors, que han sabut, en aquell moment, deixar de banda algunes de les seves reivindicacions històriques, per facilitar l’emergència d’una Andorra moderna i adaptada als requisits internacionals. Els obstacles a superar no eren pocs. El reconeixement internacional del Principat, discutit fins a aquesta data; el paper dels comuns, o sigui federació de parròquies o no; la implantació d’un nou sistema institucional i parlamentari, per defugir de la tutela anterior; la instauració d’una nova estructura judicial, amb la unificació dels tribunals existent i, finalment, i el més important, la plena admissió dels drets fonamentals de tots els ciutadans.

Avui, l’era preconstitucional ja ha passat a la història i moltes de les seves particularitats s’han esborrat de la nostra memòria. Una nova generació ostenta legítimament les regnes del país, com no podria ser altrament, i es projecta en un futur que, per cert, implicarà algunes modificacions de la nostra Carta Magna. Ara bé, tal com recomanava Montesquieu, el segle XVIII, aquestes innovacions s’hauran de fer amb prudència i “amb una mà tremo­losa”.