Són les preguntes, estúpid

No hi ha gaires frases més suades que aquella que diu que són molt més importants les preguntes que les respostes. I, tanmateix, es tracta d’una frase que ha envellit extraordinàriament bé i que renova la seva utilitat en un món on tenim cada cop més gent preparada per respondre de manera detalladíssima i amb gran profusió de dades a qualsevol mena de pregunta, però on cada cop ens costa més fer-nos preguntes rellevants, en un món on només el coneixement aplicat es valora i on com a conseqüència –sí, hi veig un lligam claríssim– cada cop som capaços de dissenyar millors solucions a nivell micro, però cada cop resolem pitjor els problemes globals, cada cop analitzem millor problemàtiques aïllades, però cada cop resolem pitjor problemes complexos i interconnectats. Un indicador molt clar d’aquesta manera de mirar-nos el món són els milions de captures de pantalla de converses entre humans i aplicacions d’intel·ligència artificial que aquests dies corren per la xarxa: un cop més –com fem amb els estudiants, amb els candidats a un lloc de treball i amb als professionals– jutgem la intel·ligència a partir de respostes, no de preguntes. Avaluant només les respostes –tant si són encertades o no, més o menys acurades...– ens estem perdent bona part de la pel·li, estem avaluant la cosa a partir dels apartats més fàcils de l’examen. Si proveu de fer-li que es faci preguntes –i demanar-li que analitzi una problemàtica mínimament àmplia és forçar-lo que es pregunti coses–, l’eina resulta profundament decebedora i es revela com una eina potser útil per fer zoom, però molt i molt deficient per funcionar com a gran angular: fent-se preguntes és poc creativa, poc intuïtiva, poc arriscada, poc curiosa i molt poc ampla de mires. I sí, sé que són eines pensades per respondre i no per preguntar, però no estava jutjant la intel·ligència artificial, sinó la nostra manera de valorar-la. Tenir màquines que responguin coses comporta, però, algunes bones notícies del costat de les preguntes: d’una banda incentivarà que més científics dediquin més temps a fer-se preguntes rellevants –si no volen ser substituïts com a generadors de respostes superficials– i d’una altra, mentre la màquina s’entrena a respondre millor tenim una oportunitat d’or per aprendre a preguntar millor.