Unitat de propòsit davant la UE

Un cop arrencada la cursa electoral, enviades les professions de fe i presentats els programes polítics, comença el compte enrere fins a la proclamació dels resultats de les eleccions. Tant si en surt més del mateix com si hi ha el canvi de la majoria, segur que en els discursos del 2 d’abril tothom dirà que ha guanyat. En això tots els partits mostren unitat; siguin quins siguin els seus resultats, totes les formacions en fan una lectura en positiu.

Tant de bo fos així quan es tracta de tancar un bon acord d’associació amb la Unió Europea! Però, quan veiem el que veiem i escoltem el que sentim, aleshores hom pot pensar que aconseguir un bon acord no serà fàcil. I si no hi ha un bon acord, hom no el podrà votar.

Una de les causes podria ser la manca d’unitat de propòsit d’Andorra a l’hora d’encarar un procés de negociació, que té un objectiu extremament clar: rubricar un bon acord, o dit altrament, que sigui el més favorable possible als interessos del poble andorrà. Per aconseguir-ho hauria fet falta, des de l’inici de les negociacions, aplicar el que va dir en Napoleó Bonaparte: “Res és més important en la guerra que la unitat de comandament.”

Tot i que pujar a Brussel·les no sigui per lliurar cap batalla, sinó per mantenir un estira-i-arronsa polític entre dues institucions de mida desigual. Amb l’ajut, o no, de la presència negociadora dels altres dos microestats.

D’aquí la importància de la unitat de comandament. Aquesta es defineix com la unitat d’esforç i la unitat de propòsit que es produeixen quan tots (Govern, poble, institucions públiques i privades, sectors econòmics, societat civil, etcètera) entenen què estan intentant aconseguir i com fer-ho.

Clausewitz ho va anomenar el principi mestre de la guerra. Aquí, al Coprincipat, seria el principi mestre del torcebraç amb la UE.

Altrament, sense l’aplicació d’aquest principi d’unitat, tant ple de seny com de sentit comú, Andorra encara el darrer tram de la negociació patint. Més preocupada per mirar de no perdre plomes que per aconseguir un acord beneficiós per al país.

Mentrestant, els negociadors de Brussel·les se n’alegren, ja que la manca d’unitat de comandament crea certa disfunció en els negociadors andorrans, el que els permet innombrables oportunitats per imposar-los les seves condicions.