Utilitat de les enquestes preelectorals

L’enquesta d’opinió política, elaborada per l’AR+I entre el 21 de febrer i el 8 de març, ha causat commoció entre la classe política i un sector de l’opinió pública, donades les seves conclusions. La mostra està constituïda per 1.200 persones, majors d’edat i escollides aleatòriament, de les quals 800 tenen nacionalitat andorrana. Té com a objectiu conèixer la intenció de vot, avaluar els candidats a cap de Govern i jutjar la gestió del Govern i dels grups parlamentaris durant la legislatura. Encara que el 52% dels enquestats s’interessa per la política, sorprèn la resposta a quin partit votarà per la llista nacional, aquestes eleccions: un 50% no ho sap i un 16% no contesta. Els ciutadans es mostren crítics en valorar la gestió del Govern amb un aprovat just i, pel que fa als grups parlamentaris, tan sols DA i PS s’alliberen de suspendre.

És obvi que l’enquesta presenta clares limitacions, derivades de la nostra idiosincràsia, basada en la desconfiança, que defuig parlar obertament de certs temes. Els estudis d’opinió pública, que haurien de tenir la capacitat d’estimar amb precisió els resultats d’unes eleccions, encerten més en situacions de bipartidisme, però fallen en contextos en què es presenten molts partits com en el cas actual, amb sis candidats a cap de Govern. La majoria dels enquestats que tenen clar el vot es decanten per Demòcrates, però, vist el volum del vot ocult, cal relativitzar les perspectives atorgades als diferents grups, tant pel que fa als nous partits com als dos grups liberals, que semblen quedar-se sense representació.

Les enquestes intenten mobilitzar els indecisos, però la seva influència electoral demostrada és escassa; bàsicament, serveixen per descobrir estats d’ànim i tendències que resultin útils als candidats. És evident que els votants informats, els que tenen un millor nivell de coneixement de la política nacional, seran els que prestaran més atenció a les campanyes i també faran més cas de les enquestes preelectorals. No obstant això, una part dels electors decidiran el seu vot amb independència de la gestió del Govern i, en la seva decisió, més que la ideologia pesaran aspectes com la pertinença a un grup social i familiar o la identificació amb el partit que millor representi els seus interessos.