La Constitució

Badava per casa el matí del 14 de març passat pensant que, si bé és cert que des d’aquell dia de l’any 1993 ningú ha negat fins avui la sobirania pròpia i originària d’Andorra, es dona, en canvi, una desconcertant varietat d’opinions sobre en quin moment va començar. Se’n podria fer un llibre, sobre la diversitat de teories sobre la qüestió... Todo a la vez en todas partes podria ser també el seu títol. La matèria no és senzilla... I badant, badant, “la cabra tira al monte”, com diuen a Salamanca. Se’m tornà a formular la pregunta: com hem de pensar-nos a nosaltres mateixos? Ui!, ui!, la filosofia, el naixement de la filosofia, els grecs... Sí, i com a homenatge al 30è aniversari de la Constitució vaig agafar el llibre d’Aristòtil Constitució d’Atenes de la Fundació Bernat Metge. Un parell d’hores. Feia temps que no rellegia escrits d’Aristòtil, un home sec i fred, tot cervell raonador i incapaç de sentiments, com va dir Indro Montanelli. I, a més, auster, esquerp, reservat, metòdic, científic, que va arribar a la filosofia des de la biologia i de passejar amunt i avall pels porxos del Liceu, com si donés tombs per l’interior de la plaça de les Arcades –els peripatoi– o pel carrer Major de la Seu. Un coco, com diuen ara, tot i ser metec i tartamut. Fou el primer competent i versat en big data. Del processament de dades en treia patrons, podent fer així prediccions vàlides per a la presa de decisions. La primera part de la Constitució d’Atenes n’és una mostra en descriure la magnífica història constitucional d’aquesta polis, a més de les 158 constitucions que tenia recollides de polis diferents. La segona part la dedica a la Constitució vigent, explicant com ha de ser l’Estat i el seu funcionament, subjecte –òbviament– al mateix codi de moralitat que l’individu.

La Política i aquesta obra sobre el règim d’Atenes de l’últim Aristòtil i la Història de Tucídides són les fonts i els fundadors de la ciència política. Cal dir, a la vegada, que Aristòtil les escriu ja en els últims moments de la polis grega. Sembla que vol salvar-la ja que solament en ella es pot trobar el clima de llibertat, estabilitat i convivència necessàries per desenvolupar-nos com a persones. Un mestre.