El canvi de la majoria

Primer de tot, i passi allò que passi diumenge, us volia donar les gràcies. Gràcies a totes i tots els que m’atureu pel carrer aquests dies per dir-me que aposteu pel canvi. Hi ha un aire molt positiu, la gent amb la qual parlo està engrescada, és molt realista a l’hora de fer prediccions electorals, ens diu que anem pel bon camí.

Deia fa una mica més d’un mes en el petit discurs de presentació de candidatures que aquestes eleccions es poden guanyar, que s’han de guanyar i que les guanyaríem. I ara puc constatar que estem més a prop que mai d’aquest escenari.

Sou moltes les persones que també em transmeteu que sou conscients de fins on ens han portat les polítiques de Demòcrates i Liberals. Que passeu per situacions molt complicades, vosaltres i els vostres fills i filles. I això només ho saben les persones que estem al costat de la ciutadania: PS SDP +.

Els mateixos que ens han portat a aquesta situació, a la pitjor crisi de poder adquisitiu de la nostra història, ara demostren que no poden defensar el país que ens han deixat ni les seves polítiques, i que només es valen de les crítiques cap a nosaltres –siguin quines siguin les nostres propostes– perquè, segons ells, l’origen de tots els mals provenen del Govern del PS. Sí, del Govern del 2009 al 2011. Com si ells no hi haguessin estat manant durant els darrers 12 anys.

Repetirem, una i mil vegades, que aquestes eleccions van de dues coses: continuïtat o canvi. Demòcrates o PS SDP +. I no tan sols hem d’apel·lar al vot útil, sinó que alertem que votar les noves formacions pot portar la continuïtat de DA.

Com deia ahir al debat nacional d’Andorra Televisió, els reptes són els mateixos que fa quatre anys, però la situació és pitjor que aleshores ja sigueu joves, famílies, empresaris, autònoms, gent gran...

Ens toca triar entre la proposta esgotada o l’única alternativa possible. L’alternativa que vol que puguis realitzar el teu projecte de vida, com hem somiat de fer tots, i que no tan sols sigui possible per a uns quants.

Si diumenge no sabeu a qui votar, penseu en el futur que voleu per als propers quatre anys.